-És veritat que el primer dia et renten els peus?
-Sí, però no és tan fastigós... el que passa és que el dijous sant recordaràs i faràs vida de Jesús, estima al 120% i sense lletra petita ni descomptes. Ell, en el darrer sopar amb els seus amics i amigues, va fer un gest d’estimació a lo bèstia. Va fer el que en aquell temps feien els criats o criades, va agafar una tovallola i va anar rentant un per un els peus als seus amics i amigues. I els va dir: si algú vol seguirme ha de fer el mateix. Res d’anar de sobrats, res de mirar l’altre per sobre l’espatlla, res d’anar de mega-fashion, sinó senzillesa, simplicitat, servei... ( i deixar-se servir!) Extret (adaptat) del Manual per a pipiolos pasquals.
-El dijous sant Jesús també ens ensenya a recordar el seu missatge parant taula, partint el pa i distribuint-lo entre els qui l'acompanyen i servint una bona gerra de vi. El menjar compartit i regat amb vi és un homenatge permanent al missatge cristià. Un moment que pot donar per riure, per conèixer la vida dels demés i estimar-los, per servir-los i per deixar-se servir.
-Ahir divendres va morir, ajusticiat per rebel, per anar contracorrent, tot ell va estar disponible per a donar la seva vida per aquells a qui estimava. Carregant la creu on l'anaven a crucificar també carregava totes les injusticies del món, es posava al costat de tots aquells qui havien patit. Al costat dels marginats i dels pecadors. Tot, per acabar morint sòl.
-I aquesta nit, per fi, ressuscitarà a Les Avellanes i a tot arreu, la festa haurà arribat en forma d'esperança per a tothom qui moria a la creu. Pot morir la persona, com va morir V a V de Vendetta. Però tot allò que ens ha donat segueix viu:
Ocurrió que dos de ellos fueron justamente ese día a un pueblo llamado Emmaus, que estaba a sesenta estadios de Jerusalén. Hablaban entre ellos sobre todas las cosas que habían ocurrido. Ocurrió, mientras hablaban y se cuestionaba, que Jesús mismo se les acercó y anduvo con ellos. Pero sus ojos les impidieron reconocerlo. (...)
Se acercaron al pueblo al que ellos iban, y Él hizo como si fuera más adelante. Ellos lo convencieron, diciendo, «Ven con nosotros, porque ya casi es noche y el día termina.» Él fue a quedarse con ellos. Ocurrió, que cuando Él se sentó a la mesa con ellos, tomó el pan y dio las gracias. Partiéndolo, se los entrego. Los ojos de los discípulos se abrieron, y lo reconocieron, y Él desapareció de su vista. Se dijeron unos a otros, «¿No estaban nuestros corazones quemándonos, mientras hablaba en el camino, y mientras nos explicaba las escrituras?» Se levantaron en aquel momento, y regresaron a Jerusalén, y encontraron a los once reunidos, y a quienes estaban con ellos, les dijeron, «¡El Señor ha resucitado en realidad, y se ha aparecido a Simón! Contaron lo que había ocurrido durante el camino, y como lo reconocieron cuando partía el pan.
No hay comentarios:
Publicar un comentario