Consensuat per tothom, Puto Baco inclòs, el canvi de cicle, toca ilusionar-se amb una futura temporada guanyadora. "Ziempre saecho asín", així que ara comença el carrusel de portades amb els nous fitxatges, cosa que m'espanta si ningú coneix qui serà el nou entrenador (ara, a falta de consens, ho volen tot: tàndem Mou-Guardiola) i l'habitual article "Antes de entrar dejen salir", que no per repetitiu deixa de ser cert, i més davant les demandes depuratòries que te aquest vestuari.
El primer cas, i més fragrant, és el del CÀNCER, la poma que ha podrit tota la resta: Ronaldinho. Aquell qui tantes vegades ha estat encobert passant ressaca al gimnàs mentre els companys entrenaven, el geni que ha cregut que podia seguir sent el millor sense entrenament. Amortitzat de sobra en l'aspecte econòmic, encara que ningú ofereixi ni un euro l'any que ve no hauria de ser jugador del Barça. Si no és traspassat, cal acomiadar-lo. Gràcies però fora.
Al costat de la morsa hauran d'anar tots aquells que senzillament no poden ser futbolistes d'un Barça guanyador, llegeixi's Thuram, Oleguer, Ezquerro, Edmilson o Dos Santos (potser cedit, recordem que és jove).
Després tenim baixes condicionals. En aquest sac hi incloc Eto'o, Henry, Xavi, Zambrotta, Gudjohnsen i Sylvinho, cadascú per raons diferents.
Eto'o, per exemple, ha acusat el fet que ja no te un Ronaldinho al costat. Sense Ronnie, que atreia dos i fins i tot tres homes, les defenses poden tancar-se i apretar-lo, no li arriben pilotes en profunditat i baixa a rebre mig del camp retratant-se com un jugador vulgar. Desconec si està saciat o si les dues lesions li han deixat greus seqüeles, però fa 2 anys hagués reventat Van der Sar, Ferdinand i qui se li posés per davant. El mercat de davanters està ben assortit i tots són més barats (a excepció de Torres o CR) que ell: si arriba una bona oferta -més de 40 milions- potser cal que ens ho pensem.
Amb Henry possiblement s'ha estat injust. Tothom diu que va venir aquí a jubilar-se, que no calia fitxar jugadors que han donat ja el millor de sí, però és un dels típics mites del futbol amb que s'omplen la boca els tribuneros de puro. Ningú para atenció als casos de Larrson i Van Nistelrooy amb aquestes sentències. Henry ha estat víctima d'altres circumstàncies més decisives que la seva edat: ha jugat mig lesionat, en una posició que no és la seva, en un sistema farcit de davanters quen all estava acostumat a liquidar sol tot el front d'atac i en una Lliga que no és la Premier i que castiga jugadors com ell (veure la transformació de Torres). El problema es de qui l'ha fitxat. Si arriba oferta decent (la meitat del que va costar), porta.
Quant a Xavi, cal dir que no ha estat la seva pitjor temporada. És un gran jugador, ningú no ho dubta, però l'equip sempre acusa la seva falta de profunditat, la manca de xut i la nul·la ajuda en defensa. L'exemple hauria de ser Scholes al Manchester: falta a Messi al primer minut del partit fent la cobertura el lateral, golàs com tants altres a la Premier, milers de pilotes recuperades... Si segueix no pot ser indiscutible.
El Bacallà, si segueix infrautilitzat també ha de marxar. Dependrà del paper que li reservi el nou entrenador, però el cert és que com a interior crec que acostuma a funcionar.
Silvio pot seguir perquè sempre compleix com a suplent i encara està en forma. Si el Manchester aguanta Neville, el Chelsea Belletti o Bridge o el Madrid Salgado (o Marcelo) nosaltres ens podem permetre el nostre Jim Carrey particular.
I finalment, Zambrotta. Crec que ha demostrat la seva talla en els partits importants, cagada de l'altre dia a part (que podriem discutir, ja que davant pressió no hi havia migcampista recolzant la sortida de pilota...) i és un dels millors laterals que hi ha al món. Cal veure si l'home està motivat per seguir, perquè si el problema es que no està a gust a la ciutat (es veu que tenia problemes d'adaptació) no té sentit que es quedi. El que discuteixo és si hi ha algú millor el lloc. Alves a part, que ambla mateixa solvència defensiva assegura progecció en atac, ni Maicon ni Clichy ni Miguel són netament superiors a l'italià, i ja no diguem gent com Diogo, Lahm o Cicinho. Zambrotta, a més, pot jugar de lateral esquerre. No veig que sigui un dels que ha de marxar sí o sí, el que cal és portar un suplent de garantíes perquè ni Oleguer ho era ni Puyol ha de fer de lateral.
En total seran entre 8 i 12 baixes, entre les quals no han d'estar ni Márquez ni Deco, principalment perquè no hi ha jugadors millors que ells accessibles. S'els ha de cuidar, com s'ha de cuidar Messi, i reservar-los perquè donin el millor quan calgui, fitxar en les seves posicions tres noms de primera línia.
Ahir Txiki deia que cercaven jugadors que puguin donar rendiment inmediat, així que tot fa pensar que la despesa serà d'escàndol perquè "rendiment inmediat" vol dir noms de figures ja importants als seus equips. El problema, però, no serà dels noms, ja que estic convençut que fitxarem gent molt bona. El problema serà trobar la motivació que ens ha faltat en molts moments, ser ambiciosos i tenir coratge, treballar alternatives tàctiques efectives per deixar de ser previsibles, deixar de despreciar les jugades a pilota parada i, sobretot, ser un equip competitiu que aspiri a tot i no deixi als seus aficionats amb la mel als llavis.
No hay comentarios:
Publicar un comentario