Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


lunes, 30 de junio de 2008

He acabat!

Acabo de sortir del que ha de ser el penúltim exàmen de la carrera. El que tinc per setembre m'han dit que és molt fàcil, així que no em neguitejo. Adéu siau, Ciències Polítiques, han estat quatre anys ben macos, en què he passat èpoques de gran felicitat i altres més fluixes, però amb un balanç global més que positiu. No ha estat una carrera complicada, s'estressa qui vol, però tampoc regalen res. He après menys del que em pensava, he conegut menys gent del que em imaginava i si he crescut en aquests quatre anys no crec que la universitat hagi estat la causa principal.

He tingut professors brillants, notables, mediocres i nefastos, però la memòria només guardarà els bons. Els Requejo, Guirao, Pich, Gundín, Nagel, la veneçolana de Polítiques Públiques I o Arregui (més per ganes que per talent) sobreviuran i seran anyorats i mitificats, i els dels drets administratius i demés inutilitats, cauran en la misèria de l'oblit. Després estaran els capquadrats del Departament de Dret Internacional, als que des d'aquí envio una escopinada ben afectuosa. Clarament acomplexats perquè les seves assignatures són secundàries, quan no terciàries, en la llista de prioritats de l'alumnat i en la quantitat de crèdits que signifiquen, han establert un nivell d'exigència desmesurat en la correcció (que no en les preguntes) dels exàmens, engreixant les llistes de convocatòries als expedients. Només m'han enganxat a dret comunitari, però molts companys firmarien aquest insult.

Dit això, espero seguir mantenint el contacte amb les persones a qui realment aprecio. No m'importa que la llista sigui reduïda mentre sigui sincera. Realment és el que queda quan passes per una facultat. M'arrisco: Mireia, Alba, Maria, Marina, Roger, Belén, Eugeni, Tati, Kilian, Kristian, Eugeni, Jorge, Ana, Yas i Oscar. Crec que no em deixo ningú.

Els primers sopars de classe, el tràfic d'apunts ("t'ho passo només a tu", "no pateixis"), les partides de cartes al bar, les campanes quan hi ha professors muermo, les primeres festes en dijous (de vegades amb pràctiques puntuables divendres a les 9...), prendre al sol al pati, estudiar el mes d'agost, les pràctiques copiades, descobrir i que et descobreixin, les històries amb fèmines, presentar-te a un examen sense saber qui és el professor, veure com alguns companys es queden enrere, revisions d'examen, marxar d'Erasmus, tornar i que algunes coses canvïin i altres no, el Chachara de merda, l'horari de matí i tarda del trimestre passat, que faltin tres dies per l'exàmen i no tinguis apunts, les cerveses a 80 cèntims, el Practicum, la empollona que diu que no porta bé un exàmen, treballs a l'últim dia...

No tinc sensació d'acabar una etapa, però em passa sempre, ja me n'adonaré d'aquí tres mesos, ja m'enyoraré aleshores.

5 comentarios:

Carlos dijo...

Això només pot voler dir una cosa: FESTA

Anónimo dijo...

ENHORABUENA PAUUUUUUUU!!!oye!te mande un sms..... :( al final haces periodismo o no??serias una gran pérdida!!

espero q disfrutes de un merecido descanso...nos vemos en unos dias,no?yujuuuuuuuuuuu

un besazo!!!

carol.

Anónimo dijo...

Como que seria una gran pérdida?
Insultado en mi propio blog...

Te mando mail ahora que aquí hay mucho cotilla.

Anónimo dijo...

jajaja!!me referia a q serias una gran pérdida xa el periodismo!!jajaja.con ese don de palabra q tienes....yo te votaria xa lo q fuera!!

espero tu e-mailllll!!!!!

un besooo!!!

carol.

Anónimo dijo...

Insultat en el teu propi blog, com si no ho haguessim fet cops...

Ala gayer. Germ