Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


domingo, 15 de junio de 2008

Jajojota

Només puc riure. S'ho mereixen.

Irlanda ha dit que no al Tractat de Lisboa, que reproduïa amb un parell de canvis la fallida Constitució Europea. Com que França i Holanda van dir no a la primera, els peixos grossos van decidir que el poble no votés enlloc, per allò de no molestar, excepte a Irlanda, un dels estats més beneficiats per la UE.

Més enllà del contingut del tractat i dels motius del no, només queda alegrar-nos per aquesta lliçó. Això és el que els passa a les elits quan creuen que el poble és massa estúpid com perquè decideixi, quan creuen que saben el que els convé millor que ells mateixos.


Ara tots els dirigents dels estats europeus seguiran amb les ratificacions per aconseguir el sí als països que queden. Teòricament ja no queda cap referèndum, però Gordon Brown està rebent pressions per celebrar-ne un al Regne Unit, assumpte complicat en tant que la sobirania la te el Parlament, no pas el poble. Tot un embolic.

El futur? En un escenari d'un únic no, l'irlandès, tots els països apretarien Irlanda perquè ratifiqués el tractat tot i el no el referèndum. No ho he pogut confirmar a cap diari (error dels periodistes per no constatar aquesta dada, al meu parer), però crec que el referèndum no és vinculant i, tècnicament, deixa les mans lliures al govern per decidir què diu. Embarcada és poc.

7 comentarios:

Anónimo dijo...

No acabo d'entendre de que va tot plegat. Si em fas un mail o una resposta esclarint-m'ho, t'ho agraire ^_^)

Germ Germ

Anónimo dijo...

Fa tres o quatre anys vam votar en referèndum el Sí o el No a la Constitució Europea. Aquí va sortir que sí, però a França i a Holanda es va fer una campanya molt bèstia pel No i va vèncer. Perquè entrés en vigor calia el vot afirmatiu de tots els estats de la UE, així que no es va poder fer.

A canvi, i després d'un temps de bloqueig, es va fer el Tractat de Lisboa, que no tenia la pretensió de ser una Constitució per a Europa però sí recollia gran part del contingut de la constitució fallida.

Preocupats els polítics per si Europa (o algun dels seus estats) tornava a dir que no, la majoria d'estats no van preveure referèndums per ratificar-lo -poden fer-ho, cada estat decideix si sotmet a referèndum el sí o el no a aquests tractats-. Irlanda, que ha crescut molt des que és membre de la UE, si va celebrar referèndum... i ha sortit que no.

Tens raó, qui no està informat d'això no pot entendre el que he escrit, així que millor deixo el comentari aquí.

Però el que volia dir és que és una mena de càstig diví tot el que ha passat. És com si haguessin estat fent negocis a les nostres esquenes i ara, pam, un accident allà on menys calia esperar-lo els fot els plans enlaire.

Ara Europa te un marron de collons.

Anónimo dijo...

ara millor, havia sentit parlar del tema, es mes vaig votar que NO al referendum, ja que espero que Europa algun dia sigui un gran contingnt d'estats lliures i federals, pero weno aixo es un altre tema.

Ara que despres d'explicar-ho, s'enten tot millor. MERCI com va acabar la festa de la comunitat educativa?

Carlos dijo...

Totes aquestes històries que com bé dius "maneguen a les nostres esquenes" l'únic que aconseguirà és que la gent perdi la fe en Europa, si és que no ho ha fet ja.

La desacreditació és màxima quan partits suposadament d'esquerres, com el PSOE, es posicionen a favor d'una Constitució (i ara Pacte) més liberal impossible. On són els drets socials? Aquí només queden cuatre "torracollons" (ERC i IU) dient no a aquesta Constitució. Cal recordar que això és Espanya, perquè la resta d'Europeus bé que no l'han volgut tot i sortir-ne més ben parats que nosaltres.

Ara que s'ho mengin amb patates, a veure si les coses es comencen a fer una mica millor, perquè de neoliberals només n'hi ha a les èlits. Tot plegat molt curiós. Que em mengin el rabo Sarkozys, Merkels i demès guais del Paraguai. Això sí, Carla Bruni és MQMF.

Anónimo dijo...

Carla Bruni no és mare, que jo sàpiga. Sharon Stone és més gran i està molt més bona. No és mite perquè sí...

Carlos dijo...

No cal ser mare per ser MQMF, n'hi ha prou amb tenir certa edat i la Carla la té. Sharon Stone comença a ser AQMF...

Anónimo dijo...

EL Buenafuente va començar el monoleg d'ahir fent al·lusió a aquests text. Que cosas.

Germ