La tarifa plana Orange...

..., que em cobra el doble del que hauria, inclosos 15 cèntims per missatge. Els reality de la tele. La maleïda calor humida de Barcelona. L'olor a vi en un carrer o, pitjor, en una persona. El soroll de les motos trucades i els motoristes descerebrats que les porten. Escoltar com masteguen xiclet amb la boca oberta. El soci tribunero del Barça que ho critica tot. Els bohemis del Raval, els seus bars bohemis i les seves tendes bohèmies. L'estupidesa, especialment la femenina. Els auriculars grans i els pretenciosos que en porten. Els polítics que parlen de putes merdes identitàries enlloc de fer-ho sobre el preu de l'habitatge, l'atur o la pobresa anciana. Els que diuen artificiosament "curro" o "birra" per semblar més guais. Guti i Sergio Ramos. Veure com marxa el metro quan ja sóc a l'andana. Els nens mimats sense noció d'autoritat. Els iaios que es queixen massa i no paren de dir que tot va pitjor. També els que intenten entrar al metro sense deixar sortir. El boli que no funciona, l'ordinador que es penja, l'impresora sense tinta, les piles gastades. Els venedors del Cosmic, el seu sentit de l'humor vergonyant, l'acumulació de figures i merxandatge que mai vendran a la tenda. La gent amb piercing al llavi. Les calces color carn. El tenis, en general. Els hijos de papá que copien l'estètica rapera-lating. Tenir un turmell més alàstic que l'altre. Els poperos i les poperas, sobretot les noies amb serrell baix: no sou Uma Thurman! El dret, com a disciplina acadèmica, com a concepte. El bus que arriba tard. El bus que arriba enganxat al que arriba tard. La merda de gos que hi ha pel carrer. Els timadors italians. Les comèdies romàntiques. El Pais de las Tentaciones. El maquillatge de pote. Que el subconscient nacionalista dels polítics catalans impedeixi, per exemple, que es posi una pantalla gegant a Plaça Catalunya per veure un partit d'Espanya estant clar que seria tot un èxit d'afluència. L'aigua amb gas. Les bambes Victòria, que em fan com repelús. Els jeviates que caminen com crusan, intentant donar aparença de fortalesa o algo. En general, la gent que vesteix de negre o porta punxes repartides pel cos. Esperanza Aguirre. Els consumidors massius de porros. Els apunts de les noies subratllats amb dos o més colors. La gent que xiula. Que ningú pugui dir-me si s'escalfa o no el planeta, si s'acaba o no el petroli, si ve o no l'apocalipsi. Que no hi hagi llet freda al frigo quan esmorzo. Amy Winehouse i el nòvio demacrat de la Kate Moss. Els noticiaris cutres d'Antena 3. Les cançons amb paraules com "Tequila", "Luna llena", "Humo del cigarro". Els seguidors de la F1 "de tota la vida". Tous. Estopa. Les pàmfiles que van a concerts d'Estopa amb parafernàlia Tous. Els aires intelectuals dels columnistes d'El Mundo i dels tertulians de la COPE. La gent que parla massa ràpid. Els nois que porten els pantalons per sota la línea de les natges, subordinant comoditat a imatge "tirada". No tenir prous diners per fer anar a Alaska, Polinèsia, Sibèria, Sudàfrica, el Tibet. Tenir pèls al pit o a la panxa, que em fan suar. Els coloms de ciutat.

...