Pacha tanca

Quan acabi aquest estiu tancaran Pacha Barcelona. Es veu que Pacha no renova a la sala perqué aquesta els ofereix un mal servei. Amb tota probabilitat algun dels pijos cabrons que hi van s'ha queixat perqué s'hi cola escòria de classe mitjana amb roba de no marca. No ho sabré mai ja que fa anys que no hi vaig, però el record que tinc és immillorable.

Era el periode que corria entre el primer i el segon de batxillerat, ja estavem més que iniciats en la beguda (la qual cosa no comporta que consumissim amb mesura), la minoria d'edat ens perdonava ser immadurament vandàlics i burros i quan sortiem cercavem la diversió en la transgressió i l'extrem dins d'uns límits més que confusos. Pacha era, de carrer, el destí més repetit en aquesta recerca de la diversió. Aleshores, és clar, no podiem sortir per la nit així que rebentavem la tarda, generalment els divendres.

L'expedició tipus era la formada pel Ferran, el Carlos, el Germ i jo. El Jaume alguna vegada també venia, i un cop allà, o potser al botellón previ, ens trobavem al Marc i a la superparella (XinXin) PijuXin i Numbert el Verd. El senyor Germ anava cada setmana, i en algunes ocasions havia arribat a doblar, això és, fer divendres i dissabte, obviament a muerte cada dia. Si algú mereix el titol d'Ultrafester és ell.

El Marc, (XinXin) PijuXin i Numbert el Verd, però, també fitxaven gairebé sempre. No els importava entrar passades les 7, en ocasions a les 8, i sempre ho feien molt i molt pet. Quan apareixia Numbert el Verd sempre venia a abraçar-me, però ho feia amb tal descontrol de força i jo estava tan desprovist de les meves facultats motores que SEMPRE acabavem a terra, en ocasions havent provocat que terceres persones vessessin les seves copes. El Marc sempre recorda que alguna vegada havia estat jo qui l'havia tirat a terra a ell, en aquest cas saltant directament des del podi cap a ell.

Sense 18 anys no et donaven alcohol dins la disco, així que feiem el botellon abans. Primer va ser a un carreró prop del cole del qual algun dia parlaré, però amb el temps vam acabar mamant al costat de la discoteca. Aleshores cap poli podia dir-te res per beure a la via pública. Eren els anys en què estalvies perqué l'endemà no tens ressaca. Vodkes de noms impronunciables (Knebep, Krriloff, Moriskovskaya, etc.) o fins i tot sense marca (vodka marca Vodka), naranjada Casasaya i coses així.


Un cop entravem, enfollits pel cap de setmana, eufòrics per la música, calents per com ballaven les noietes de la sala VIP i mamats fins al límit, era obvi que havien d'ocòrrer coses. Heus aquí el meu top 5:

5. En senyal de protesta pels graus extrems de pijeria als que s'estava arribant el Ferran i jo vam proposar-nos exhibir respectives samarretes guarres a Pacha. Jo portava una de Club Basquet Martorell, heretada del meu cosí. M'anava dues o tres talles gran i tenia el coll donat. No recordo quina samarreta portava el Ferran, però sí recordo que es va tirar oli i salsa de tomàquet a sobre a posta abans de sortir de casa. Va ser una tarda molt burra que va culminar amb el concurs de tocar culs. Es tractava, com és obvi, de tocar el màxim nombre de culs femenins. Va guanyar ell.

4. El Rux venia poc, però sempre guardava alguna jugada decisiva a les botes. Un cop que vam sortir ell i jo ens vam colar a la sala VIP. Jo em vaig posar a dormir la mona al sofà i, quan vaig obrir els ulls, vaig veure el Rux amb un bolso.

- Què fots?
- Res, res.

Com sempre, negava l'evidència. S'havia dedicat a agafar tots els bolsos de les pijes, els buidava i els tirava. Un tirillas encorbatat ens va veure i abans no puguessim fugir el cabró ja s'havia xivat i teniem tres Xaquilonils davant nostre. Ens van fotre a una sala sense càmeres i on ningú ens podia veure i encara vam tenir sort que haviem donat les petaques al Numbert el Verd perqué les guardés. La sort dels borratxos ens havia amparat tant que ni tan sols ens van xutar del local.

3. Per tots és conegut que Germ es converteix en una altra persona quan supera certs límits d'ingesta d'alcohol. Baixa el cap i puja les espatlles, clava els ulls, el somriure se li fa perpetu i, de vegades, la seva parla deixa de ser entendible. Els anys de Pachá, a més, tenia dies en plan depredador. Trencant gots amb el front davant la Guachur, per exemple. O quan sense adonar-nos vam estar amb una mateixa noia una mateixa tarda. Però el dia més còmic va ser el que, estant amb una noia, va començar a caure cap enrere de tan torrat que anava. Just abans de tocar terra, però, va agafar la noia i la va girar de tal manera que ella caigués i ell no. Al moment d'aixecar-se ella el Germ ja havia fugit.

2. En una altra ocasió, ja a la sortida del local, ens vam trobar tot de capses de cartró tirades per allà. El Germ i jo vam jugar a tirar-nos-les pel cap, xutar-les l'un contra l'altre o estampar-nos-les a la cara. Del que es tractava era de petar-les, muntar xivarri i descarregar adrenalina. En un xut la meva bamba dreta va sortir disparada passant pel damunt de la reixa que ens quedava a l'esquerra. La bamba havia caigut el Reial Club de PutoPolo. Sense cap paraula a creuar, els dos ens vam enfilar a la reixa, d'una alçada superior a un primer pis. Un cop dalt, per creuar d'un costat a l'altre, ens vam rajar braços, pantalons (els del meu germà van quedar inservibles, per exemple) i samarreta (en el cas del Germ, acabada d'estrenar). Un cop a terra ferma i trobada la bamba vam trobar la sortida i ens vam acomiadar gentilment del recepcionista.

1. La millor escena viscuda a Pacha ni va ser per la tarda ni va ser a la sala subterranea, va ser en una Pompeu Farra. Havent entrat exageradament pet al local, cadascú va tirar per la seva banda. En el meu cas, vaig anar a topar amb l'etern (XinXin) PijuXin. Plegats vam assaltar la barra literalment obtenint com a botí una ampolla de vodka sense obrir. Anavem fent glops com si fossim ciclistes bebent del bidonet. El goril·la em va enganxar quan vaig voler fer lloc per l'ampolla en un raconet amb tot de gots, que tirava a terra passant el braç. Quan em va preguntar que què collons feia li vaig mostrar el vodka: "Así tengo dónde guardar mi botella".

Obviament vaig ser convidat a pirar-me a casa. La sorpresa va ser que, en sortir, estava el Germ absolutament moll, com si s'hagués tirat a una piscina vestit. Resulta que s'havia posat a fer flexions davant dels porters, que l'havien expulsat per ballar a un pòdium empenyent la gent a terra. Potser ballava ska. Potser ni s'adonava que els tirava a terra. Evidentment, ell no recorda res.

Però no quedava allà. Tot just darrere meu expulsaven l'Asi ja que l'havien enganxat pixant-se sobre les plantes de la terrassa. Ens vam abraçar tots tres, és clar.

Posteriorment vaig enfilar-me al terrat de Pachà i vaig trobar una entrada el garatge, des d'on es podia entrar a la sala VIP. Així ho vaig fer i, quan em van posar el segell, els el vaig passar als altres exiliats i vam poder seguir fent el cabra.

El video adjunt és una cançó de l'estil que posaven aleshores al principi de les sessions. És house suau, elegant però potent, dels que t'anima a ballar, a moure's amb un somriure. La dona que balla podria ben ser una de les pijas que s'estava a la sala VIP. Love Story, de Layo & Bushwacka, remixat per Tim DeLuxe.