Sóc Orange des de principis de curs. Tan bon punt vaig tornar d'Itàlia (fa just un any) em vaig trobar sense telèfon, ja que el que tenia abans estava espatllat. L'absència de comunicació no acostuma a ser un problema a curt termini: quan tenia targeta acostumava a passar-me tres, quatre o cinc mesos sense recarregar, no per manca de diners sinó per desidia.
Tenia clar que volia passar-me a contracte per la comoditat de no haver d'enxufar saldo a l'aparell i vaig tenir la sort que em van oferir una bona tarifa plana per la qual pagava X i les trucades per la tarda em sortien gratis. Després les factures resultaven ser 2X ja que entre missatges i trucades fora d'horari la cosa s'inflava. El mòbil nou va resultar ser un monstre considerable i, a sobre, em va sortir gratis.
Ahir em va trucar en Jonathan, de MoviStar, oferint-me un canvi de telèfon i de companyia. La nova tarifa m'incloïa una tarifa de 0'5X i demés mandangues a més d'un nou mòbil. No va servir de res que li digués que no necessitava nou telèfon, que ja estava content: l'home no concebia que no li acceptés si era gratis. De fet, només vaig poder-lo convèncer que no me l'enviés quan em vaig adonar que el nou mòbil m'obligava a ser MoviStar 18 mesos i que ho trobava inadmisible.
Com és normal, avui m'han trucat d'Orange amb una oferta encara millor que la de MoviStar amb el nou mòbil de torn. Puc dir que la competència m'ha fet sortir vencedor, minitràmits a part. Tindré mòbil nou sí o sí, que suposo que utilitzaré ja que a l'actual no li puc posar auriculars per escoltar música.
Francament, em sap greu acomiadar-me del mòbil que tinc ara. Suposo que és el ritme al que està acostumada la societat. Un aparell a l'any, més o menys, sense importar, per exemple, la quantitat de metalls i minerals que s'han emprat en construir-lo. Està documentat que les explotacions d'alguna de les substàncies amb què es fabriquen els telèfons mòbils estan relacionades amb el finançament dels conflictes de Ruanda o el Congo. I després està la contaminació que, suposo, deuen produir els aparells un cop es llencen. Evidentment, no penso en això quan dic que no vull un nou mòbil.
Penso en que estic lluny de treure-li el suc al telèfon que tinc ara com perquè me n'enviïn un de més avançat, amb propietats que no explotaré. Total, ningú em soluciona el veritable problema, això és, haver de borrar missatges de text per rebre'n o enviar-ne de nous. Em sento fora de lloc amb temes com aquest, no veig obsolet el mòbil mentre em faci ús i no entenc com no som conscients, com a societat, d'allà on ens hem ficat: ens creen la necessitat, piquem, comprem, ens creen la segona i tercera generació amb càmera, blutú i demés, tornem a picar i segueix el bucle...
El sofrito, las lamas y la Batcueva
Hace 3 días
2 comentarios:
aaaaaaaaah amic, has de fer com jo buscar la senzilla tecnologica i practica. El meu mobil nomes rep i envia trucades i sms. No te camera, no video, ni mil colors,... es finet, lleuger i resistent.
Crec que quan inicii una familia ho fare des d'un pensament verd i ecoresponsable. No costa res fer les coses be, aixo si tindré una tele de 52" enxufada a la PS3 o maquina estrambotica d'ultima generacio.
No soc pas un hermità. Germ
Jo faré el salt al I-Phone tan aviat com pugui. No per ser més molón ni res per l'estil, sinó perquè trobo que el que aporta sí que són prestacions útils. Per exemple: l'estada a Londres se'ns està fent complicada sense consumir cap mena de porno, cosa que ens arreglaria l'I-Phone i el seu internet amb pantalla gran i capacitat de baixar-se i reproduir videos. Avui mateix hem estat a la botiga d'Apple on te'ls deixen provar i cadascun ens hem passat 30 minuts sense aixecar el cap de la pantalla. Sense mirar porno, clar. Amb un I-Phone les masturbacions es podrien donar a tot arreu sense necessitat de recòrrer a la imaginació. Jo tindri Petardas.com com a pàgina d'inici.
En tema mòbils penso com el Germ, el millor és aquell més senzill, finet i petit.
Publicar un comentario