El lideratge mundial, la crisi i una mala portada

Una de les avantatges de la crisi és que ens ha descobert molts dels problemes que té l'statu quo. El primer i més evident és que la cobdícia il·limitada i el capitalisme desfermat poden portar a terrabastalls (quasi) apocalíptics que fan caure empreses i llocs de treball en un dòmino mortífer que ni tan sols els diferents sectors públics aconsegueixen aturar.

Un altre, que m'interessa especialment aquesta setmana, és el desequilibri que existeix actualment entre les esferes econòmica i política a nivell global, on la primera està interconnectada planetàriament mentre la segona està notablement atomitzada. D'aquesta manera s'entén la manca d'agilitat en la resposta política a la catàstrofe actua: mentre el virus s'extén com si es tractés d'un sòl organisme, les cures es van aplicant per separat a diversos cossos.

Aquesta setmana alguns diaris s'han fet ressò que Sarkozy planeja perpetuar excepcionalment el seu torn de mandat al Consell de la UE. Evidentment, ningú ho acceptarà, i és complicat fer-ho atenent la normativa comunitària. Com a concepte, però, és una bona idea: Sarkozy és un líder decidit i amb personalitat, i segurament la situació demanda aquest tipus de personatges per bé que ideològicament no resultin majoritàriament pròxims. Obama, que suscita simpatia arreu del primer món, també pot esdevenir un líder global que aglutini voluntats i acords si en té ganes.

Vull pensar que, en general, s'estan fent passes per construir un futur millor i que cal confiar en allò que s'assembli mínimament a un lideratge polític global en tant que no existeixen institucions funcionals vàlides. Les reunions internacionals que s'han fet i es faran sobre el tema seran complexes i ningú assegura que serveixin de res perquè els governants responen a ciutadanies de realitats molt diferents i els acords seran complicats, però amb les eines institucionals que hi ha a nivell global poca cosa més es pot fer. Per això m'ha molestat la portada d'avui d'El Periodico:

Pinta els líders badallant i adormint-se en una reunió i, a sobre, els aturats, les víctimes de la crisi. Si es tracta de crear més cabreig endavant, resumiu una reunió amb aquestes fotografies enlloc de dir de què serveixen aquestes cimeres. Que ningú sospiti que allà s'hi treballa i que potser aquest és el motiu més raonable perquè facin cara de cansats...