Ja ha guanyat

...i amb gran diferència. 349 vots electorals contra 162, 53% del vot popular contra 46%.

Per començar, els resultats numèrics ens donen una pista de quina pot ser una de les claus del que s'ha succeït: la campanya electoral. Els pressupòsits de la politologia tenen el valor propi de les ciències socials, això és, relatiu. Un d'aquests és que les enquestes electorals que tenen un valor més gran són aquelles que es fan abans no comenci la campanya, ja que reflecteixen millor les preferències dels votants abans no comença el bombardeig mediàtic. En Carlos ens va ensenyar aquí i aquí que sí, Obama estava per davant a l'inici de la cursa, però per poc (273 vots electorals, 3 per sobre del mínim necessari per ser escollit; 48% de vot contra 43, 5 punts de diferència). Si la diferència ha augmentat ha estat, d'una banda, per mèrits demòcrates, i de l'altra, per demèrits republicans.

Els mèrits demòcrates comencen amb el candidat, que ha apel·lat exitosament a un intangible com l'esperança en un moment de crisi interna i externa al país, i acaba en l'extraordinària tasca movilitzadora del partit, capaç d'aconseguir una participació de dos terços dels inscrits, rècord històric als Estats Units.

Obama parla d'emocions i sentiments amb una vehemència i convenciment que fins i tot abans de començar fa que 4 o 8 anys semblin curts per fer realitat el somni d'un món millor. No hi ha gaire exemples de candidats que hagin esdevingut icones, marques, però està per veure si el fenòmen és cosa del personatge o de la campanya. Però no és un factor explicatiu per sí mateix. Com deia, la movilització partidista també ha estat subratllable. Primer, per imaginativa, després, per rentable (pensem en l'spot de mitja hora prime time a set cadenes), i finalment, per exitosa, havent aconseguit vèncer tots els desincentius a votar del sistema.

Els republicans, entretant, han atacat demagògicament Obama i van apostar per l'extrema dreta amb Palin, que no els donava cap valor afegit en termes electorals: el ciutadà indecís o independent difícilment és votant potencial de la governadora d'Alaska, dona i jove (i MILF) però ultraconservadora. En una elecció bipartidista, tenint assegurats els extrems, cal anar a buscar els vots que estan al centre.

El partit demòcrata s'ha fet seus totes les noves cohorts d'edat joves (més d'un 70% de nous votants), ha monopolitzat el vot negre i ha arribat als hispans, la primera minoria actualment. Només així s'entén la victòria a estats del sud (amb cowboys i demés) com Colorado, Nevada o Nou Mèxic. A banda d'això sobten els resultats d'estats com Utah o Alabama, amb més de dos terços republicans.

Ara només queda veure què farà Obama amb aquests resultats. Està clar que té un ampli suport a casa i a fora. A casa tant al legislatiu com en l'estat d'opinió li són àmpliament favorables, cosa que li permetrà introduir reformes amb més comoditat que si es tractés d'un president més desacreditat. Fora ha esdevingut una autoritat moral sense haver pres possessió i cal esperar una major capacitat d'aglutinar voluntats en els grans temes, tot el contrari que Bush.