Salsitxó a la guardiola

Davant de casa meva una mossa d'esquadra revisa un parquímetre. Resulta que algú ha posat ferralla allà on s'introdueixen les monedes i ha deixat inutilitzat l'aparell. Deixant de banda el fet que recolzo tot tipus d'acció ciutadana destinada a crear el caos urbà, l'escena m'ha recordat a la meva infància. Aleshores hi havia a l'escola una guardiola DOMUND per al Paraguai. La guardiola era una màquina alta i plana enganxada a la paret de davant el despatx del cap d'estudis. Tenia per objectiu recollir diners per al Paraguai i regalava una musiqueta cutre a tot aquell qui hi ficava diners.

L'invent, original, va quedar destrossat en pocs dies perquè el foradet de diners va quedat saturat de tazos, taps de bolígraf, trossos de salsitxó i merda en general. Confiant en l'innocència dels infants dedueixo avui que el molts intentaven era escoltar la musiqueta sense pagar i suplien les pessetes (gastades intel·ligentment en Cheetos i/o bananes ensucrades) amb altres objectes menys valuosos.

Tinc, però, una segona hipòtesi per al fenòmen. Podria ser que els petits pensessin que, igual com la guardiola feia arribar diners als pobrets nens del Paraguai, els podia fer arribar menjar o tazos. De fet, jo mateix havia intentat fer arribar als més desatesos joguines, menjar i altres productes per mitjans increïbles. Un d'ells, la cadena de vàter. Les Tortugues Ninja m'havien fet veure que era possible viure a les clavegueres i, tot i que era impossible que allà abaix hi haguessin tortugues mutants, era un bon lloc per aixoplugar tota aquella gent que no podia pagar una casa. Convençut que rebrien el que els enviés, havia arribat a tirar al vàter embotit, cereals, patates fregides, galetes, pasta de dents, clics de Playmobil (i escopetes, i barrets) i una goma d'esborrar.

Poc després descobriria que el que feia era, a més de destructiu per a les canonades, absurd, ja que l'aigua feia malbé el que enviava.