L'exemple anglès

Fa més d'un segle, a Anglaterra, era tradicional que els rics oferissin als seus servents regals i menjar el dia 26 de desembre en una mena d'acte solidari que redimís els banquets que endrapaven el dia anterior. Amb els anys, les parròquies també van adoptar la tradició d'obrir les guardioles d'almoina als més pobres. El dia rebia el nom de Boxing Day ja que els servents, i en general tota la classe humil, arribava a casa (o allà on dormissin) amb caixes -box, d'aquí boxing-plenes de beneficiència amb què celebrar el Nadal un dia més tard.

Com que el 26 no era festivitat, la data es va utilitzar per emplaçar-hi diversos esdeveniments destinats al gaudi de les classes menys afavorides. El més important (i un dels únics sinó l'únic) que ha sobreviscut és el de la festa del futbol. El 26 de desembre la Premier no s'atura, homenatjant l'esport de les classes populars. Enguany, desconec si sempre és així, ha coincidit amb l'equador de la lliga (allà comença l'agost i acaba el maig) i ha acabat amb un Aston Villa-Arsenal, o sigui, un duel per la quarta plaça.




El partit ha estat molt intens i ha tingut un desenllaç inesperat. El Villa, que havia començat apretant, amb tres xuts al pal i un quart tret de sota els pals amb una xilena espectacular de Sagna, s'ha vist amb un 0-2 en contra a falta de mitja part (espectacular des del principi de la jugada el segon gol, de Diaby). Amb el resultat a favor, l'Arsenal ha seguit apretant però d'una forma un pèl descontrolada: sense Cesc segueix tenint grans jugadors per tocar i córrer, però ningú no governa com el català i el mig del camp és molt permeable. Així, en una jugada tonta Gallas ha atropellat Agbonlabor dins l'àrea. 1-2. L'afició, que no havia parat de cantar, ha apretat encara més i al descompte ha aparegut un tipus de dos metres per remuntar i allunyar l'Arsenal de la lliga, ja que Chelsea, Liverpool i Manchester havien guanyat.

Si passa contra la Roma, l'Arsenal pot guanyar qualsevol a la Champions (ha guanyat els tres grans de la Premier ja) però és trist com deixa escapar punts de forma tan burra a la lliga per no saber tancar partits. Arshavin li anirà bé a l'equip si finalment el fitxen, perquè Nasri és irregular i Rossicky i Cesc encara tardaran en arribar, però el que veritablement necessita aquest equip per no rebre gols és un migcampista que robi com tenen tots els grans equips.

Al Villa l'atenció estava en Young, l'extrem que vol el Madrid, i Barry, l'interior que volia tota Anglaterra aquest estiu. El primer no ha aparegut, cruspit per Sagna; el segon una mica millor, però a segles de distància dels clàssics Lampard-Scholes-Gerrard.

M'agrada la Premier i m'agrada com ens la venen, ben embolicadeta en horaris potables, aroma a cervesa i soroll de càntics obrers.