Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


jueves, 4 de diciembre de 2008

Sopar de classe

Estic de vacances.

Queden dos examens però són fàcils. Tota la classe de periodisme estem de vacances fins d'aquí un mes, així que ahir vam anar a sopar plegats. Ja hi havia hagut un sopar de classe abans, però ni m'anava bé ni em venia de gust anar-hi i, per tant, no hi vaig anar.

No he establert una relació més o menys propera amb ningú en especial a la carrera, la qual cosa és una cosa prou novedosa a la meva vida. No és que no hi hagi gent interessant, que si n'hi ha; deu ser una qüestió de química.

Podria dir que he estat tancat, que és cert; que no m'he donat a conèixer, que també és cert; que he anat a la meva i no he fet especials esforços a interactuar amb ningú, que torna a ser cert. Però mai a la vida he fet res de tot això, mai no he tingut un primer tracte fàcil, no sóc especialment acollidor i tampoc acostumo a cercar cares noves per iniciar-hi converses. No obstant tot això, sempre he aconseguit envoltar-me de persones amb qui he connectat, que s'han rigut amb mi com jo amb elles i que han passat a ser amigues meves. Persones amb les que he tingut química sense haver-la d'anar a buscar.

Fins ara no ha estat així a la carrera. Hi ha dos casos que s'acosten i que segurament evolucionaran cap on dic, però a dia d'ahir vaig haver-me d'obligar a anar a aquest sopar, possiblement convençut que el vi acceleraria aquest tipus de processos. El sopar de classe com a inversió a llarg termini, perquè en el moment em feia microflato. La veritat és que va començar bé, amb riures i demés, perquè hi ha gent còmica, però amb el segon plat ja havia vist prou.

És dur ser així amb les persones, però segur que a tots ens haurà passat que posem una creu i diem "aquest no és el meu lloc". I no és que ahir sopés amb drogadictes, satànics o res d'això: no van ser els cants quasixenòfobs, quasiproetarres i quasidiscrimadors amb gent de classe absent els que em van fer pensar, no. En realitat tots són bones persones, o això crec.

Cadascú mostra les màscares que vol, jo el primer. A partir d'aquestes, però, i del que deixen escapar, moltes vegades pots veure si et val la pena aquella persona, si t'hi connecta alguna cosa, més encara si tots plegats anem torrats. És aleshores quan veus el que hi ha i decideixes si segueixes "el grup" o optes per fer la teva.

Jo vaig fer la meva. Potser m'estic tornant antisociable.

Prefereixo pensar que enlloc de fer les coses "porque siempre se ha hecho asín" faig el que em surt, i com que de moment em satisfà no tinc motius per la preocupació.

6 comentarios:

Germ dijo...

Vas agafar, et vas cagar en el plat i vas cridar: "AQUI TENIU LES POSTRES COLLA DE MALPARITS", dit aixó vas marxar donant un "portasu"??

Crec que la gent no esta preparada pel bon gust, per l'humor inteligent o per persones que no fan peste en general. Jo em considero especialment afortunat per haverme rodejat de tarats mentals que m'aprecien i disfruten de la meva mala milk. Pero la realitat es diferent... massa diferent...

Penetracions anals gratuites a càrrec de Mr Realitat

Carlos dijo...

Jo estic amb en Germ. Si alguna cosa ens ha ensenyat Ortega y Pacheco és que el més graciós que pots fer en aquestes situacions és baixar-te els pantalons i deixar anar un ñordo a la cara d'algú mentre crides "Toma puturrú de fuá". No hi havia noies maques per intentar tirar olivetes als seus escots? Com a mínim això t'haguès distret una estona.

Per cert, insisteixo en que aclareixis lo de les noies maques, més que res per si ens pots convidar a algún d'aquests sopars.

Pau dijo...

No hi ha noies especialment maques. Si em poso generós hi ha dues que s'hi acostarien, però vaja, poso diners ara mateix que de la meva promoció no sortirà cap presentadora.

Lectores: "Pau, Masclista de merda!"

Pau: "Sí, però és el que hi ha"

En segon lloc, i com endevineu, vaig volcar la taula embrutant tots els presents i mentre encara estaven flipant em vaig despullar, vaig repassar els calçotets cagats i els mitjons suats per les cares de la gent i, finalment, vaig dutxar tothom de lefa a mode de despreci.

Vaig fer bé?

Anónimo dijo...

Pau! que sepas q tu blog (y los cientos de german) deberian estar prohibidos en epoca de entrega de trabajos o examenes...

Cada tarde tengo una ruta cibernetica q cada vez me cuesta mas tiempo terminar.. mails, Fogonazos, yonkis, qvmt, una breve historia, facebook, tu blog, el del germ (bueno.. si no habla de arquitetos y tal..) volver a mirar los mails, etc..

en fin.. todo esto para decir: tu blog mola! y tu tmbien molas! aunque no tengas amigos periodistas..(de momento)

voy a seguir con el proyecto... q llebo una pagina y lo entrego la semana q viene...

un saludete germ y pau!

Anónimo dijo...

Una vegada algú va dir "per tenir coneguts, ja en tinc prous."

una gran frase.

barru.


a més. hi ha gent gilipolles en excés... i excessivament gilipolles

Pau dijo...

@Chufi

Bienvenido!