Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


lunes, 12 de enero de 2009

Elevarse o desahogarse

Mi jefe me da por culo

Mi pareja me ha dejado

Mi suegra me anula

Mi hijo es un guarro

Mi marido me pone los cuernos

Odio la intolerancia

La política apesta

Mi casa es pequeña

--------

Mi jefe es un encanto

Mi marido me quiere

Me han ascendido

Etc.

Davant la Sagrada Família hi ha una parella somrient. Ella porta globus de color blau cel en una mà i un cartell que posa ELEVATE a l'altra. Ell, globus vermells i un cartell que posa DESAHOGATE. Per tot el cos tenen tot de postits amb frases com les que he escrit al començament i conviden als turistes i als veïns a escollir un dels lemes, associar-lo amb un globus, lligar-lo, i fer-lo volar.

Aquesta acció, diuen sense deixar de somriure, serveix com a terapia. És bo "elevar-se", perquè significa ser agraït, saber-se afortunat: no tothom té la sort de sentir-se valorat a la feina, per exemple, ja no diguem estimat.

Una altra cosa és desfogar-se. Penso en cadascun dels lemes que posava a les etiquetes dels personatges i en la majoria la queixa al cel era l'única sortida que queda. Què fas quan et deixa la parella, quan estas endeutat fins als queixals o quan tenir una sogra és pitjor que una penitència? Segons com, ets lliure d'enviar a la merda el teu cap, fins i tot pots arriscar-te a buscar cases que t'omplin més, i en el pitjor dels casos, una bona teràpia i grans dosis de pau interior poden solucionar molts problemes. Però hi ha situacions on el cop de puny ple de ràbia és el màxim.




Aquest cap de setmana milions d'europeus i americans han sortit als carrers agermanats amb tots aquells que pateixen la guerra a Gaza. És el missatget en globus particular de cadascú. La màxima aportació que pots fer per aturar el dolor que sents. El dolor llunyà i que se t'escapa de les mans, però que et fa ser més humà només pel fet de sentir-lo.

No hay comentarios: