Després del discurs i la pompositat, el nou president ja està anulant lleis i polítiques de l'antecessor. El somni del nou món ha començat. Obama va prendre possessió enmig de caigudes a la Borsa i va parlar a la cara els seus ciutadans per dir-los que tenien un problema però que s'en sortirien. Els va dir que haurien de suar i la gent va aplaudir a més no poder.
És impossible no buscar semblances i diferències amb altres fenòmens semblants, i és obvi que Obama juga en la mateixa lliga que els personatges històrics. Podrà esdevenir el que sigui, però avui l'atracció que produeix la seva figura evoca la de líders com Mussolini o Hitler, com Kennedy o Martin Luther King, capaços d'esperançar les masses amb la seva oratòria. Els dos milions i mig i els que ho debien mirar a la tele són una mostra de l'èxit en la construcció d'aquest líder.
Obama és un mite en vida. Ja sigui per la cojuntura político-econòmica o pel propi carisma del personatge, resulta interessant com ha sorgit una mena de Messies salvador que redimirà l'Amèrica opulenta, contaminadora i imperialista dels pecats passats. El fenòmen té molts punts en comú amb el que succeïa a la Itàlia dels anys 20, potser a l'Alemanya dels 30. La diferència és òbvia, però m'interessa la creació dels mites com el líder Obama o el poder de la nació unida treballadora i igualitària, l'ús de ritus que impliquin enormitat com la pròpia cerimònia de presa de possessió, de símbols que evoquin categoria històrica com la Bíblia de Lincoln.
És impossible no buscar semblances i diferències amb altres fenòmens semblants, i és obvi que Obama juga en la mateixa lliga que els personatges històrics. Podrà esdevenir el que sigui, però avui l'atracció que produeix la seva figura evoca la de líders com Mussolini o Hitler, com Kennedy o Martin Luther King, capaços d'esperançar les masses amb la seva oratòria. Els dos milions i mig i els que ho debien mirar a la tele són una mostra de l'èxit en la construcció d'aquest líder.
Obama és un mite en vida. Ja sigui per la cojuntura político-econòmica o pel propi carisma del personatge, resulta interessant com ha sorgit una mena de Messies salvador que redimirà l'Amèrica opulenta, contaminadora i imperialista dels pecats passats. El fenòmen té molts punts en comú amb el que succeïa a la Itàlia dels anys 20, potser a l'Alemanya dels 30. La diferència és òbvia, però m'interessa la creació dels mites com el líder Obama o el poder de la nació unida treballadora i igualitària, l'ús de ritus que impliquin enormitat com la pròpia cerimònia de presa de possessió, de símbols que evoquin categoria històrica com la Bíblia de Lincoln.
Gran part del que estem vivint recentment és una il·lusió, una construcció on la marca importa força més que el contingut. Es juga més amb les emocions que amb la raó perquè es coneix que aquestes tenen més potencial. Sense haver trepitjat el seu despatx, Hillary Clinton ja té molta feina feta: el poder "intel·ligent" del que parla està encarrilat perquè els estats amics ja saben qui és el boss.
Les expectatives creades sense que s'adoni Obama són desmesurades. És pràcticament impossible que no decebi, però no serà culpa seva.
Foto: Jo al mateix lloc on va prendre possessió Obama, certificant que l'obelisc és un falus, símbol de la virilitat americana.
2 comentarios:
per penjar aquesta foto et fotran a guantANUSmo.
barru
la foto mola mil
Publicar un comentario