José Sámano, cap d'esports d'El País, va vaticinar que el joc de l'equip, combinada amb el personatge Guardiola i el bon rotllo que transpira un equip casolà, pot convertir el Barça en una marca a l'alçada dels Lakers o Ferrari per al món del futbol, un referent global reconeixible arreu.
A Londres, Richard Williams, del The Guardian, veu la victòria de Roma com una revàlida del projecte que té Wenger al cap: l'aposta pels joves, el bon joc i la cuina a foc lent del producte propi dóna els millors rèdits possibles.
Als les columnes de l'As i el Marca, més enllà de les referències a l'àrbitre del Chelsea - Barça, no hi ha dubtes de qui mana. Aplaudeixo i assenyalo com a exemple per a l'Sport i l'EMD quan es girin les tornes.
Quant a la portada, la foto és millorable, i sobra l'ornament dels breus de sota (Tévez y Eto'o al Manchester City) però el conjunt és correcte. Tan correcte que "s'han oblidat" de la cinta que posen sota de la portada cada cop que Nadal, Alonso, Gasol, els moteros, els ciclistes i tal guanyen alguna cosa: La edad de oro del deporte español. Esperava una navallada política, la veritat.
El que sí ha estat lamentable és la cobertura mediàtica de les eleccions del Madrid, amb clares desqualificacions cap a tot rival del Florentino i un massatge constant al Ser Superior. No entrarem avui, però fa vergonya aliena. Tornaran a "la mordaza"?
No hay comentarios:
Publicar un comentario