Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


jueves, 4 de junio de 2009

Seguim de campanya

Queden tres dies i les coses segueixen clares

La majoria de la ciutadania no està interessada a participar del seu govern: la previsió de participació segons el darrer eurobaròmetre oscil·la entre un 45 i un 49%. Dues terceres parts dels abstencionistes argumenten la manca d’informació per no anar a votar i, mentrestant, els candidats dels principals partits espanyols s’han centrat més a atacar-se mútuament que a proposar polítiques als debats que els han enfrontat. L’avortament, l’atur o la família no pertanyen a les competències europees i, no obstant, han monopolitzat les declaracions que s’han succeït.

Fora d’Espanya l’abstenció generalitzada es sumarà a la força que en molts països té l’euro escepticisme. Les prediccions electorals més pessimistes asseguren que el Parlament s’omplirà la setmana vinent de polítics desfavorables a la idea d’Europa i dificultant així la governabilitat i la presa de decisions. Serà el preu que pagaran els polítics per no haver prioritzat Europa als seus programes.


I els mitjans? Són còmplices? Potser sí. El Gabilondo, per si un cas, va advertir els dos principals partits al seu sermó de fa uns dies: "Imagini que vostè té diners i ha d'escollir entre dos bancs on guardar-los. Resulta, però, que enlloc de publicitar-se i oferir-li promocions el que fan és treure's defectes mútuament. Què farà vostè? Guardar-se els diners a la sabata".


Destrucció enlloc de construcció.


Que aixequi la mà qui hagi llegit algun programa, qui sàpiga quina és la prioritat del Tremosa per a Europa, qui enumeri una sola proposta del Romeva, qui conegui les iniciatives que ha pensat el Junqueras, qui sigui conscient que socialistes i populars voten de la mà en tres quartes parts de les qüestions al Parlament Europeu. Sóm víctimes els ciutadans? De qui?

1 comentario:

Carlos dijo...

A la puta merda els votants i sa puta mare, especialment els que s'abstenen de votar. Espero i desitjo que comencin a aplicar-se polítiques a l'estil acomiadament lliure, privatització del sector públic o reducció de la protecció social. M'encantarà veure la cara de pallús quan li fotin la patada al cul al que va preferir anar a la platja abans que destinar 10 minuts de la seva trista vida a ficar un paperet dins d'una urna per tal d'evitar-ho. I no em crec que cap dels partits que es presentaven estiguès a l'alçada. Això no és excusa. Qui més qui menys s'apropa a un partit determinat, el que no pot esperar el personal és que existeixi un partit 100% afí als seus posicionaments.

Si, estic cabrejat perquè acabo de fer una ronda de lectures sobre el tema.