S'està parlant molt als mitjans espanyols sobre quin ha de ser el model del Madrid d'ara endavant. Cal donar corda als joves del planter o fitxar els millors jugadors del planeta? És preferible espanyolitzar l'equip perquè la grada s'hi identifiqui o, com han demostrat Zidane o Roberto Carlos, l'orígen no és tan decisiu en aquest sentit?
Crec que el model que han de tenir és molt similar al que té actualment el Manchester actualment: gent de casa que lideri el vestuari, un gruix de britànics de notable alt per vertebrar l'equip amb un grapat d'estrelles extrangeres d'alt nivell i una superestrella que doni al club la dimensió global i mediàtica que requereix.
Els britànics
A l'United, aquest primer estrat està encapçalat pel capità, Gary Neville i els altres dos veterans, Ryan Giggs i Paul Scholes, supervivents d'aquell 4 - 0 al Camp Nou de l'equip de Romario la 94/95. Com reconeix Piqué, aquests tres jugadors són el referent del vestuari. A Roma segurament només jugarà Giggs, reconvertit enguany en migcentre o interior després d'una dècada i mitja amargant la vida als defensors des de l'extrem esquerre dels devils.
Entre aquest col·lectiu hi ha també hi ha noms notables. Ferdinand (central), Carrick (migcentre) i Rooney (davanter) són els únics internacionals, tots tres han estat fitxats a preu d'or com a figures dels seus antics equips (Leeds, Tottenham i Everton respectivament) i la seva eclosió aquests tres darrers anys ha estat, amb els gols de CR7, la clau del domini del Manchester a la Premier. Més avall, en una classe mitjana britànica hi ha els O'Shea, Fletcher (referent al mig del camp aquest tram final de temporada, no jugarà per sanció), Brown i Hargreaves.
Els estrangers
Supervivent també dels 90, on va guanyar una Copa d'Europa amb l'Ajax de Van Gaal, Van der Sar ha renascut a Manchester després d'una etapa que semblava descendent al Fulham. Amb els tres capitans del seu equip, Raul, Del Piero, Hyppia i la residència d'ancians que és el Milan (Maldini, Seedorf) són els únics jugadors d'equips de referència a Europa que, 15 anys després, encara es mantenen a l'elit.
Van der Sar és una figura mundial des de la porteria i possiblement la seva presència ha contribuït al creixement de la parella de centrals de referència a Anglaterra Ferdinand-Vidic. El serbi ha quadrat una temporada de nivell tot i la penosa actuació davant Torres en l'1 - 4 contra el Liverpool a Old Trafford.
A la seva esquerra Evra s'ha convertit en un dels millors laterals esquerrans del món. Robat de l'històric Mònaco 05/06 de Giuly (final de Champions contra el Porto de Deco, 8 - 3 al Depor, eliminació del Madrid a quarts), veloç i capaç de fer bones centrades, Evra tindrà problemes amb Messi si no rep ajudes i segurament racanegi les incorporacions a l'atac.
Un altre dels titulars serà l'estajanovista coreà Park, indiscutible per a Ferguson en els partits de cama forta per la seva capacitat de sacrifici. Si, com és habitual, no acaba el partit, des de la banqueta sortirien o Tévez, ràpid i incòmode, o Berbatov, fred, tècnicament impecable i fort en la pivotació. L'argentí i el búlgar seran la diferència del partit perquè representen la riquesa de plantilla de què gaudeix Ferguson.
L'escola portuguesa
Possiblement gràcies a Queiroz, segon entrenador fins fa un any i coneixedor del futbol portuguès, darrerament l'equip s'ha engreixat amb futbolistes d'allà i de Brasil. Primer Cristiano Ronaldo, l'any passat Nani (portuguès) i Anderson (brasiler fitxat del Porto) i enguany els germans Silva, també carioques, han tingut entrada a l'equip. De moment, més enllà de la referència de Ronaldo només ha progressat Anderson, que ha esdevingut més important que Scholes. Sense Fletcher, i comptant els pocs partits que ha jugat el pel-roig contra equips importants, apostar per la seva titularitat és jugar sobre segur. De gran desplegament i amb emprempta brasilera en el seu toc, el seu nivell és llunyà al dels Iniesta i Xavi. Nani, estancat respecte els inicis de la temporada passada i els Silva, encara joves, tindran sort si són convocats per la final.
El projecte
Els inicis d'aquest projecte de Ferguson es situen just després de la darrera lliga de l'Arsenal, aconseguida sense perdre cap partit, i en plena hegemonia de Mourinho a la Premier. La trajectòria és una bona manera de veure com s'han anat escalonant els fitxatges que han conformat l'equip que hi ha ara.
Des de la 03/04, s'han succeït els fitxatges de CR (03, amb 18 anys), Rooney (04, amb 19 anys), Van der Sar i Park (05), Carrick, Evra i Vidic (06, primera Premier), Hargreaves, Tévez, Anderson i Nani (07, els dos darrers amb 19 i 20 anys, segona Premier) i Berbatov (08, tercera Premier).
Pel camí, per cert, es van baixar del carro Forlan, Van Nistelrooy, Heinze, Rossi (Villarreal) i Piqué. Tots hem vist l'èxit que cadascú ha tingut.
Sense possibilitats a la Premier, fa tres anys van apostar fort per la Champions i, després de l'històric 7 - 1 a la Roma van ser esclafats pel Milan del millor Kaká, que després guanyaria la copa davant el Liverpool (3 - 2 a Old Trafford i 3 - 0 a San Siro). Amb la lliçó ben apresa, van canviar el tratge de Champions per mostrar-ne un de més pragmàtic, el del 0 - 0 al Camp Nou i la victòria als penals contra el Chelsea l'any passat. Veurem com surten a guanyar la final de dimecres.
Els mitjans donen per bo el model de l'Arsenal en tant que confia en els joves, però Ferguson ha demostrat que amb diners i temps també es pot donar sortida als jugadors novells amb un projecte ambiciós. El secret és l'equilibri.
Predicció d'alineació per dimecres
He comptat les aparicions de cada jugador en els 16 partits més importants de la temporada (els altres 4 grans de la Premier -Arsenal, Chelsea, Liverpool i Aston Villa-, el rival ciutadà - City -, les finals de la Carling i el Mundialito i les eliminatòries de Champions) i a partir d'aquí podem extreure'n pistes.
A la defensa l'únira el lateral dret, ja que Evra, Ferdinand (si està bé) i Vidic són indiscutibles. O'Shea ja jugat 9 partits importants i la participació de Brown, Neville i Silva ha estat molt repartida. O'Shea, doncs, i si Ferdinand no arriba sortirà Evans, que ha donat bones prestacions.
Al mig del camp és on hi ha hagut més variacions i els minuts han estat molt repartits. Carrick serà titular segur (12 partits) i segurament Park l'acompanyarà des de la dreta (10). El dubte és si tindran un o dos acompanyants de línea. En 12 d'aquests 16 partits el Manchester ha jugat amb tres davanters, habitualment amb Tévez o Berbatov al costat de Rooney i Cristiano Ronaldo. No obstant, Fletcher ha estat fixe a la Champions i la seva absència a Roma condiciona l'alineació en tant que equilibrava el mig del camp. Gairebé inèdit Scholes (3), segons els antecedents el dubte està en apostar per Anderson (7) de volant i Giggs (5, tots els decisius) a l'interior en un mig del camp de quatre o Anderson més un davanter per un 4-3-3. Giggs pot aportar profunditat en banda, construcció i ajudes a un mig del camp que no tindrà res a pelar en igualtat d'homes amb el del Barça, de manera que és la solució més factible.
El partit
Final ajustadíssima, on el Barça haurà de procurar marcar primer perquè el Manchester tanca molt bé els partits. El Manchester arriba amb els minuts molt repartits en determinades posicions, compta amb més banqueta i no té baixes tan importants (Alves, Abidal i Márquez), per la qual cosa la pròrroga penalitza el Barça, que arribaria menys fresc.
Haurà de vigilar el Barça amb els còrners, un autèntic filó per al Manchester en els partits trabats (Inter, Chelsea i l'Arsenal a l'anada de les semifinals): Ferguson treballa bé l'estratègia i Vidic i Ronaldo rematen que dóna gust. També són perilloses les faltes, perquè Ronaldo té un canó a la cama dreta. Serà important també la presió després de la pèrdua de pilota, la falta tàctica i la línea del fora de joc perquè sense Abidal ningú no s'acosta a la velocitat de Ronaldo en curses llargues. Valdés tindrà feina si no tanquem l'esquena dels centrals. El portuguès no és la principal figura del Manchester per res.
Al Barça, afortunadament, tenim forces més jugadors que poden rebentar la final. Guanyarem.
El record
Un regal: videos del 4 - 0 del Romario i el doble partit a la lligueta de Champions amb doble 3 - 3. Aquella temporada el Barça de Van Gaal va quedar eliminat en lligueta davant Manchester i Bayern, que acabarien jugant la final al Camp Nou.
No hay comentarios:
Publicar un comentario