El senyor Berlusconi és notícia aquesta darrers dies per molts assumptes. El més divertit és que va col·locar dones maques a les llistes europees, la seva dona va criticar en públic la decisió i després, un cop ell va culpar l'esquerra de que la seva esposa tingués cervell, es van divorciar.
A més, ha seguit tirant endavant iniciatives obertament racistes (sense que Europa hi digui res, per cert), la màfia resta desapareguda dels seus discursos i els dels seus ministres, cada cop fugen més ciutadans d'Itàlia i ha tornat a fer una de les habituals crides a l'evasió d'impostos. Les pallassades de sempre.
La setmana passada, però, també es va conèixer que el primer ministre italià havia convidat Espanya al G8 que es celebrarà a Aquila. Ja saben: els 8 països més industrialitzats, o així els presenten els mitjans. Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Canadà, Japó i Rússia.
Però no són els països amb més indústria. Tampoc els més rics. A nivell macro Xina és ja la segona potència global per sobre de Japó en paritat de poder adquisitiu gràcies al canvi, i en indicadors nominals, la tercera. Com pot no estar la Xina representada a la cuina del món? Però hi ha més. Amb aquest indicador, la Índia és la quarta potència i Itàlia i el Canadà, gevuitens els dos, tenen per damunt o molt propers altres estats com Brasil, Mèxic, Espanya i Corea del Sud.
En PIB per càpita les diferències són encara més grans: amb prou feines els Estats Units entren al top ten de la llista del Banc Mundial, però no en altres. La resta de països, queden més lluny. Els ciutadans d'aquesta països, per tant, no són els més rics del món.
El mateix podem dir si el G8 només inclogués les vuit societats més desenvolupades. L'indicador de desenvolupament oficial és l'Índex de Desenvolupament Humà, i entre els 10 països amb millor IDH només dos G8 estan presents (Canadà, 3r i Japó, 8è). A veure qui troba Rússia.
A quina classificació hi ha la major similitud? A la de despesa militar. Si enlloc de Xina, segona, col·loquessim Canadà, lloc 16, els 8 països que més gasten en armament coincidirien amb el G8. Ens hi acostem.
Possiblement, però, tot sigui més senzill: qui té les empreses més grans està allà. Per què mirar llistes de PIB si l'empresa japonesa Itochu ingressa en vendes xifres superiors a la riquesa total de països com Colòmbia, Ucraïna o Suècia i la General Motors supera el Producte Interior Brut de tota l'Àfrica sub-sahariana?A més, ha seguit tirant endavant iniciatives obertament racistes (sense que Europa hi digui res, per cert), la màfia resta desapareguda dels seus discursos i els dels seus ministres, cada cop fugen més ciutadans d'Itàlia i ha tornat a fer una de les habituals crides a l'evasió d'impostos. Les pallassades de sempre.
La setmana passada, però, també es va conèixer que el primer ministre italià havia convidat Espanya al G8 que es celebrarà a Aquila. Ja saben: els 8 països més industrialitzats, o així els presenten els mitjans. Estats Units, el Regne Unit, Alemanya, França, Itàlia, Canadà, Japó i Rússia.
Però no són els països amb més indústria. Tampoc els més rics. A nivell macro Xina és ja la segona potència global per sobre de Japó en paritat de poder adquisitiu gràcies al canvi, i en indicadors nominals, la tercera. Com pot no estar la Xina representada a la cuina del món? Però hi ha més. Amb aquest indicador, la Índia és la quarta potència i Itàlia i el Canadà, gevuitens els dos, tenen per damunt o molt propers altres estats com Brasil, Mèxic, Espanya i Corea del Sud.
En PIB per càpita les diferències són encara més grans: amb prou feines els Estats Units entren al top ten de la llista del Banc Mundial, però no en altres. La resta de països, queden més lluny. Els ciutadans d'aquesta països, per tant, no són els més rics del món.
El mateix podem dir si el G8 només inclogués les vuit societats més desenvolupades. L'indicador de desenvolupament oficial és l'Índex de Desenvolupament Humà, i entre els 10 països amb millor IDH només dos G8 estan presents (Canadà, 3r i Japó, 8è). A veure qui troba Rússia.
A quina classificació hi ha la major similitud? A la de despesa militar. Si enlloc de Xina, segona, col·loquessim Canadà, lloc 16, els 8 països que més gasten en armament coincidirien amb el G8. Ens hi acostem.
El G8 va al que va, a defensar els interessos propis, com és normal. En aquestes cimeres privilegiades no hi ha lloc per l'altruisme. Ningú no es preocupa d'assumptes dels altres, però plegats fan la força necessària a totes les institucions on participen per orientar les decisions cap on els convé. Els interessos xinesos, per exemple, no valen res davant els d'aquests països. Sobre la taula tampoc no hi veurem solucions a la tala de boscos tropicals, a l'abús de les multinacionals sobre les economies camperoles o l'epidèmia de la sida a Àfrica. Això interessa a moltes veus, però a pocs vots.
Gràcies, doncs, Silvio, per convidar Espanya a una trobada tan exclusiva.
No hay comentarios:
Publicar un comentario