Ja ha passat una setmaneta de les detencions de l'alcalde de Santaco i els dos iaios convergents i el debat es centra més en el judici del Telediario, és a dir, en si calia exposar els (pressumptes) lladres a les càmeres emmanillats. Ho fa La Vanguardia a la seva portada i ahir ja sortia a El País. Doncs sí, sí que calia. Per què no? No resulta edificant comprovar que tots som iguals davant la llei?
El que segur que és prescindible són els discursos del "i tu més" que ens han regalat els nostres polítics. Que robi un alcalde en funcions és més greu que si ho fan dos dels quatre o cinc majors peixos grossos del pujolisme (amb el mateix Pujol, Duran i Roca) ja retirats? Ha quedat clar que segons l'òptica que utilitzem. La Vanguardia passava per sobre del nom dels convergents tant a la portada com a l'interior, mentre que TV3 va procurar posar imatges d'arxiu on aparegués Pujol. Per contra, l'alcalde mai sortia acompanyat de Montilla, Iceta o De Madre. I evidentment, cada mitjà (El Periódico, LVNG, Rac1) emfatitzava allò de la pressumpció d'innocència col·locant-la al costat de noms diferents. Peix passat o ous podrits, tant se val, però pudor al cap i a la fi.
D'una altra banda, a l'Avui llençàven una bateria d'articles d'opinió protegint "els seus" des del descarat (i fins i tot explícit) amiguisme, i creava ponts amb els socialistes des del victimisme: són els espanyols qui vénen a jutjar els catalans. Tot amanit amb sospites sense fonament al jutge sempre protagonista.
M'és igual qui ha fet què. Sempre he pensat que no podem titllar els polítics de corruptes quan la pròpia societat està corrompuda. En el país del "toma el dinero y corre", on qui més qui menys ha cobrat en negre/s'ha colat al metro/ha apanyat la declaració de la renda/es baixa pelis gratis/s'ha beneficiat d'amiguismes a la feina o per aconseguir un pis de protecció oficial/etc. s'ha de tenir molta barra per criticar per les braves la classe política en genèric. No és un tòpic dir que tenim la que ens mereixem i els càrrecs electes imputats seran tan criminals com els intermediaris privats que els han facilitat la feina. Celebrem com a mínim que els jutges tiren pel dret.
A banda, però, estan les imatges mentals: Gürtel, el Egido, Mallorca, Santa Coloma, el PP tractant la direcció de Caja Madrid com un assumpte "de partit"... Aquestes coses queden en l'imaginari col·lectiu i reforcen el prejudici de la classe política aprofitada. I oju que en la majoria dels casos són gent amb majories absolutes darrere. Mal assumpte en un context de crisi econòmica i tendència ultranegativa en un gràfic imaginari sobre confiança en la classe governant. El ciutadà veu tota la brossa a diaris, tertúlies i telenotícies, dirigents inútils i oposició paralitzada i dividida, corruptes tots plegats. Massa símptomes acumulats, serà complicat sortir d'aquest bucle perniciós.
I afegim-hi una conseqüència que ja veurem en què derivarà: com perceben tot plegat nens, adolescents i joves? És que ningú no pensa en ells?
10 comentarios:
Si i no.
Si: si t'han enganxat et fots. Et fots apareixent en portades emmanillat i sent escridassat públicament. A més, la teva dona pot ser també vilipendiada a la cua del supermercat, excepte si demana el divorci i treu a la llum totes les fantasies sexuals de cuir, dominacions i pluja daurada de l'estafador. Fotos incloses que molt gustosament publicarà Interviu.
No: Tampoc acusem a tota la classe política. Quin és el nombre de càrrecs polítics que hi ha al país? Només tenint en compte als alcaldes en sortiria un bon piló. D'aquests, quants són corruptes? Si un professor enganxa un nen amb una xuleta a l'examen... és just que suspengui a tota la classe? No.
perque no van sortir enmanillats tota la purria Valenciana quan es va encetar el cas Gürtel?
Germ
Ni idea, Germ, però una cosa no treu l'altra.
I no culpo tota la classe política, Carlos, faltaria més. Parlo d'imatges, de la típica frase "tots són iguals". O sigui, ara a més de semblar inútils, roben. El acabose (m'encanta dir això).
De moment el vot en blanc és la quarta força política a Catalunya per davant de PP i ICV.
Hola Pau, estic força d'acord amb el que dius, però amb alguna matització. En el teu escrit dius que la societat està corrompuda i en poses exemples, però per mi no és el mateix fer-te una xuleta que robar. I que consti que no me n'he fet mai cap eh!!
Però jo aniria més enllà. No és el mateix el cas Millet (i mira que ha estat merescudament linxat), que és un particular i ha anat robant pel -diguem-ne- compte de la vella: un per a tu, dos per a mi, etc. que el cas Pretoria aquest, que ha estat exercida per representants del poble(!!) i requereix canviar lleis que ens afecten a tots. Per mi el segon és inclús més greu que el primer tot i que veient i llegint els mitjans de comunicació (excepte, potser, El Punt) ningú ho diria.
Tinc clar que hi ha categories i categories de delictes, però pel cas és el mateix: diners, chanchullos, avaricia, il·legalitats. I per què? Perquè els diners s'han convertit en fi i no mitjà, són la mesura de totes les coses, el principi sobre el que fonamentem les nostres vides (bé, les de qui sigui).
És evident que no podem comparar una colada al metro (el tema xuletes és del Carlos) amb un frau de milers de milions, però és que el comú dels mortals no ha tingut mai possibilitat de robar-los. El que vull dir és que si qualsevol mindundi juga amb la legalitat per estalviar-se o guanyar uns calerons, per què condemnem els polítics o els empresaris quan ho fan a gran escala?
Estic d'acord...
suposo q hauràs vist el q escriu últimament un dels grans del pujolisme, el meu jefe..
http://www.lavanguardia.es/politica/noticias/20091103/53817332680/construir-construir.html
Andrea
el nostre profe de gestió ens va comentar que els únics capaços d'evadir impostos i fer chanchullos a gran escala eren els més rics perque tenien diners per contractar economistes amb mà fina per la contabilitat imaginativa... els pobres estafen 2 euros i el fisco se'ls tira a sobre, un ric estafa durant anys milers d'euros i no s'enadona ningú. Els polítics són rics... ergo pasa el mateix.
Estic amb tu que ja no serveix lo de "dime con quien vas y te diré quien eres" ara es més de l'estil "dime cuanto tienes y te diré hasta dónde puedes llegar"... en fi fuck the PAu sobretotes les coses.
Germ
Llenço una pregunta a l´aire: el sistema falla als ciutadans quan està corromput, d´acord. Però què passa quan són els ciutadans els que fallen al sistema? Si es tingués la mateixa ràbia als que evadeixen impostos que als polítics que roben... "otro gallo cantaria". Al cap i a la fi, els que evadeixen ens estan robant a tots també.
Puto Germ, per culpa del teu gust per les menors tendres això s'ha omplert de publicitat de la hanna Montana despullada.
crec que posaré restricció de comntaris i tal.
la DESAFECCIÓ política no és tal.
Si més no, no és un fet novedós com per a posar de moda una paraula. L'abstenció porta anys sent altíssima, i la confiança en la classe política baixíssima.
Als carrers hi ha matemàtiques escrites a la paret: "PP=CIU", "PP=PSOE", "ERC=Botiflers", "PSOE=caca", "Anarkía y zerveza fría"... etc.
Prenem el tot (classe política) per una part (corruptes), seguint l'exemple dels grans poetes españols que utilitzaven metonímies.
Al país dels "listillos" que canvien de carril per avançar tres metres en una caravana, que no deixen sortir del metro per entrar-hi avans, que intentem guarir-nos les esquenes i a l'Altre ja li fotran, cóm pot sorprendre que els qui ens representen no siguin així? Si hi estan obligats!
Tenim el que alguns es mereixen, un diligent polític, joder, ha de ser corrupte, egoísta i puta. Cóm sinó?
Per sort, albiro esperança i vibracions a la Força aqui a Naboo.
Publicar un comentario