Ho deixa ben clar l'informe especial sobre aliments del National Geographic del mes d'agost: el creixement de la població va a un ritme superior a l'augment de productivitat agrícola. Cada cop hi ha més gent, més boques per alimentar, però potser no hi ha prou menjar per a tothom. Malthus ha tornat.
Durant la darrera dècada hem viscut de reserves, la humanitat ha consumit més del que produia, i des del 2005, per causes variades, el preu de productes bàsics s'ha disparat; el blat de moro o el blat costen tres vegades més, l'arròs, cinc. I saben el pitjor? Que les dareres collites de cereals han estat excepcionals. Si, com preveuen la FAO o el Banc Mundial d'avui fins 2030, el canvi climàtic altera les temperatures i les precipitacions del món cap a pitjor, alguns dels conreus més decisius per a la seguretat alimentària de les regions més pobres caurien considerablement (47% menys de blat de moro a l'Àfrica meridional, 10% menys d'arròs al sud d'Àsia). El problema serà bastant seriós si cap a aquella època som 9.000 els milions de persones que totes les projeccions indiquen.
Durant la darrera dècada hem viscut de reserves, la humanitat ha consumit més del que produia, i des del 2005, per causes variades, el preu de productes bàsics s'ha disparat; el blat de moro o el blat costen tres vegades més, l'arròs, cinc. I saben el pitjor? Que les dareres collites de cereals han estat excepcionals. Si, com preveuen la FAO o el Banc Mundial d'avui fins 2030, el canvi climàtic altera les temperatures i les precipitacions del món cap a pitjor, alguns dels conreus més decisius per a la seguretat alimentària de les regions més pobres caurien considerablement (47% menys de blat de moro a l'Àfrica meridional, 10% menys d'arròs al sud d'Àsia). El problema serà bastant seriós si cap a aquella època som 9.000 els milions de persones que totes les projeccions indiquen.
La solució, diu la revista, és una nova Revolució Verda, només que molt més ràpida que la de finals dels seixanta. En aquella època un grapat d'avenços químics i tecnològics (plaguicides, construcció de pous, fertilitzants sintètics, etc.) van permetre augmentar la productivitat agrària de forma quasi exponencial. Ara l'aposta principal és l'enginyeria genètica, que podria crear varietats més tolerants a la falta d'aigua o resistents a les plagues. En alguns casos, però, s'ha optat per mètodes més primitius: guanyar terra. Brasil, per exemple, destrueix l'Amazones a gran velocitat per plantar-hi la soja que vendrà a la Xina. Però ni aquest mètode és sostenible ni arriben bones notícies dels laboratoris. Aleshores em surt la vena estalinista.
Més d'un terç dels cereals del món s'utilitza per alimentar animals enlloc de persones. Part de la culpa la té l'augment de riquesa de països com Xina, que ha passat de considerar la carn com un luxe a consumir-la regularment. Succeeix que la carn costa més de produir. Extret literalment del reportatge, “per a obtenir de la carn de porc el mateix nombre de calories que proporciona un kilo de cereals, hauriem de donar-li a la bèstia cinc kilos de cereals”. Poc eficient.
Potser estem davant d'una nova època on són necessaris els sacrificis. Igual com no s'hauria de permetre tenir jardins de gespa o piscines en segons quines zones seques; igual com l'hiperconsum de plàstic és insostenible i ja hem començat a retirar les bosses dels supermercats; i igual com el reciclatge de paper i cartró s'ensenya a les escoles, potser també s'han de fer sacrificis a nivell global pel que fa a les nostres dietes.
Les persones som lliures i podem tenir el cotxe que més contamina, anar a jugar a golf a Murcia o exprèmer l'aire acondicionat o la calefacció. Podem fer-ho si tenim prou diners, com podem menjar tot el que puguem. Però què passa si ho fem tots?
3 comentarios:
M'estàs dient que no podré menjar fuet d'aquí poc? :(
Estic d'acord amb el teu análisi. No veig més solució que el decreixement, però veig quasi utòpic que el món sencer es posi d'acord en un tema tan complicat com aquest.
Felicitats per l'entrada.
Vaig tard pero he estat ausent.
Per començar crec que la gent hauria de començar a palmar-la, o sino ja s'ocuparà la desnutrició i la contaminació atmosferica de fer-ho.
A la uni fem Sostenibilitat, i l'altre dia un company preguntava: Si el mercat es regula ell sol, perque no esperar a que s'esgoti el petroli per a que surgeixeixi un altre, per exemple cotxe, que funcioni amb una altra energia?. La resposta del convidat va ser bastant clara, va dir: Si esperem a que s'esgoti, la temperatura del planeta haurà augmentat 5 graus, amb el que aixó representa: creixement dels nivells dels mars, sequeres, disminució de la flora... La qüestió es fer-ho amb consciencia, no per necesitat.
També en una altra sessió, discutia que l'ecologia era un tema del que es preocupaven els rics, que una societat emergent ja en tenia prou per alimentar als seus habitants, com per a tenir que pensar en el medi ambient.
Només et possaré un exemple més, Espanya ha construit el mateix volum edificatiu com Alemanya, Italia, França i Regne Unit junts en aquests últims anys de bombolla immobiliaria. Saps quan ha sortit la normativa ecologica i normativa sobre habitatge? quan aquesta bombolla ha explotat, diu molt de la gent que es dedica a fer política i quins interessos els mouen.
Disculpa les faltes, es que he acabat per destruir les ulleres i no veig la pantalla.
Germ
Publicar un comentario