Burregu

Tinc el telèfon esconyat de fa setmanes. Abans d'ahir va morir i ja ni s'encén. Fins aquí cap problema, res especialment novedós.

No era meu sinó de la muller, que m'el va deixar temporalment per un pollastre que havia tingut amb l'anterior, un pepino d'aquests tàctils que m'havia sortit gratis per mudar-me a Orange. En aquell temps, potser fa un any, potser en fa dos, vaig passar-me de llest i vaig simular que me n'anava a Movistar perquè els d'Orange em reduíssin la factura, però vaig ser víctima del meu propi atac i els cabrons de Telefònica em van prendre les dades i em van fer la portabilitat quan jo encara no l'havia permès. Resultat? 100 euros per la traïció a Orange, em vaig quedar sense telèfon pepino (no admetia targeta Movistar): segons el principi que els petits gestos són poderosos, encara que em regalessin un mòbil, acceptar-lo hagués significat passar a ser còmplice de la perversa indústria extractora de coltan, níquel i demés metalls que tantes guerres causen a Àfrica.

Diguem no a l'hiperconsumisme encara que sigui gratis. Etc.

Ara tenia una filosofia semblant. Aprofitant el canvi necessari de telèfon (l'opció practicada anys enrere consistent a romandre mesos sense aparell fins que en caigués un del cel no es contempla actualment: cal facilitar la comunicació conjugal) canviaria de companyia per no pagar les morterades que pago amb Monguistar.

Solució 1: tornar a Orange i aprofitar el pepino. Impossible, he perdut el carregador i la tenda no obre fins les 5.

Solució 2: Vodafone, companyia a la que més truco.

(continuarà)