1) Temps millor del que somniava fa unes setmanes i sensacions encara superiors: 1'36 tot i les rampes als bessons als darrers dos quilòmetres.
2) Pintxos, truita de bacallà, bacallà amb pebrots, chuletón, foie a la planxa, milfulles de bolets, txacolí, sidra, gambes a la planxa, paella... què més he d'explicar.
Conseqüències de tot plegat? Genoll dret adolorit, turmell esquerre petat fins al punt de fer-me caminar amb la punteta (del peu). Retorn a la ja explicada etapa "no saber de quin peu es coixeja". A part de tot, desordre alimentici que minuts abans de l'inici de la cursa em va portar a viure un moment guarro que serà segur relatat en propers capítols.
L'important, però, és la cursa, impagable i emocionant per ambient, paissatge i organització, i el cap de setmana en conjunt, inoblidable per la qualitat dels acompanyants.
Gran C.A. Puy!
Ara qui sap si la marató és el proper objectiu...
2 comentarios:
Grande Pau, m'han dit que estàs en plena forma tot i q potser no vas córrer en les millors condicions no?! jeje
Osti, Andrea, haguessis patit. Millor t'estalvio els detalls, però durant bona part de la nit vaig creure que no corria o que moriria en correr. Molt lamentable.
Una abraçada
Publicar un comentario