Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


jueves, 24 de diciembre de 2009

Cap d'any quan em dóna la gana

Ja he celebrat el Cap d'Any amb uns quants amics, menys dels que s'esperava, però vam substituir la quantitat per qualitat. Es tractava de fer alguna cosa que s'assemblés a les campanades i arribar després a la festa de Bau, la universitat de disseny alternatiu del Marc. Com que se'ns feia tard, després de buidar unes quantes cerveses vam decidir sortir d'hora de casa del Pep amb l'esperança de trobar algun paki que ens servís absenta, però no hi va haver sort. A canvi, vam decidir fer tot el recorregut fins Razzmatazz prenent didalets de Contró o el que s'escaiés.

Al final, ja dins la discoteca, vam fer la dotzena, amb hilarants conseqüències.

Highlights:
  • L'Albert va dur confetis, espantasogres, barrets, serpentines i antifaços de cotilló per disfrassar-nos. Així no vam haver de donar explicacions a ningú.
  • Borratxo com un prepúber alterat qualsevol, em trobo una dona gran i li pregunto si és la cap d'estudis. Em diu que sí i el Marc m'ho confirma davant la meva incredulitat. Quan el Pep s'entera procedeix a cortejar-la, rebent un tracte obert i i una estima recíproca.
  • El Marc i l'Albert, eufòrics com hooligans, intenten xocar-se les mans ostentosament per demostrar la seva extrema amistat. De tan torrats que van, però, no encerten a impactar els palmells i, per culpa de la inèrcia, es desequilibren i quasi cauen.
  • Em trobo un home molt molt molt gran però no per això menys artista -perilla, barbeta, mitja melena, ulleres d'intel·lectual- i començo a increpar-lo: "Vostè, sí, vostè. M'ha suspès ja 5 vegades"-. L'home ho nega rient, diu que no suspèn ningú. "Ara no vagi de bo, per culpa seva encara arrossego Plastidecor 2". Ens vam acabar abraçant.
  • Un dels bars on fem repostatge està regentat per xinos, amb els que acabem estudiant els diversos anys nous del seu país i brindant per l'any de la rata.
  • Les dones assetgen de forma altament violenta. Algú, cansat d'una perseguidora, la convida a menjar-li el rabo davant de tothom. Gràcies a això, la dona marxa per fi.
  • Trobem Guti entre els fiesteros. També a tios amb bigoti, xaleco o camises a quadres. Putos dissenyadors.
  • L'Albert es fa passar per astronauta, el Pep per agent secret (zerozeroPep), jo per torero i el Carlos per doble de Charlon Heston.
  • L'Albert es dirigeix en anglès i finès a tothom qui li parla.

Pasado de copas

Al final, per acabar-ho de quadrar tot, ens vam perdre a la sortida i cadascú va tornar a casa sòl i per un camí diferent. Només sé que el Carlos anava xocant contra les faroles i els arbres.

Gran nit.

No hay comentarios: