Al final, ja dins la discoteca, vam fer la dotzena, amb hilarants conseqüències.
Highlights:
- L'Albert va dur confetis, espantasogres, barrets, serpentines i antifaços de cotilló per disfrassar-nos. Així no vam haver de donar explicacions a ningú.
- Borratxo com un prepúber alterat qualsevol, em trobo una dona gran i li pregunto si és la cap d'estudis. Em diu que sí i el Marc m'ho confirma davant la meva incredulitat. Quan el Pep s'entera procedeix a cortejar-la, rebent un tracte obert i i una estima recíproca.
- El Marc i l'Albert, eufòrics com hooligans, intenten xocar-se les mans ostentosament per demostrar la seva extrema amistat. De tan torrats que van, però, no encerten a impactar els palmells i, per culpa de la inèrcia, es desequilibren i quasi cauen.
- Em trobo un home molt molt molt gran però no per això menys artista -perilla, barbeta, mitja melena, ulleres d'intel·lectual- i començo a increpar-lo: "Vostè, sí, vostè. M'ha suspès ja 5 vegades"-. L'home ho nega rient, diu que no suspèn ningú. "Ara no vagi de bo, per culpa seva encara arrossego Plastidecor 2". Ens vam acabar abraçant.
- Un dels bars on fem repostatge està regentat per xinos, amb els que acabem estudiant els diversos anys nous del seu país i brindant per l'any de la rata.
- Les dones assetgen de forma altament violenta. Algú, cansat d'una perseguidora, la convida a menjar-li el rabo davant de tothom. Gràcies a això, la dona marxa per fi.
- Trobem Guti entre els fiesteros. També a tios amb bigoti, xaleco o camises a quadres. Putos dissenyadors.
- L'Albert es fa passar per astronauta, el Pep per agent secret (zerozeroPep), jo per torero i el Carlos per doble de Charlon Heston.
- L'Albert es dirigeix en anglès i finès a tothom qui li parla.
Al final, per acabar-ho de quadrar tot, ens vam perdre a la sortida i cadascú va tornar a casa sòl i per un camí diferent. Només sé que el Carlos anava xocant contra les faroles i els arbres.
Gran nit.
No hay comentarios:
Publicar un comentario