Primer balanç de regals

Passat ja el Papa Noel, valorem el que ha caigut del cel:

• Una cadira per l'habitació. La que tinc fa la seva funció bàsica però s'ha trencat el mecanisme que regula la seva inclinació i mentre estic assegut vaig ballant cap endavant i cap enrere, fent un soroll semblant a una còpula en un llit tronat. Regal prescindible però d'indubtables beneficis posturals.
• Un rellotge digital amb cronòmetre i, atenció, pulsòmetre. Queda aparcada, doncs, la meva voluntària precarietat en l'afer atlètic. A les bambes pepino de les que ja vaig parlar i les samarretes antitranspirants que regalen a les curses, en Pare Noel suma ara un crono i...
• ... unes malles runner de cama sencera! En serio, arrapades al màxim, homogayers total, rotllo Spiderman, marcant paquetillo i el meu proverbial culete respingón. Tardo en penjar una foto però regalo un referent del que dic.
  
  
  "Con és es como si no llevara nada"

• Una jaqueta maca d'aquestes de portar pel carrer. Ja en tenia altres, però no tan xules. Alta valoració estètica, poc guany utilitari, zero factor sorpresa ja que m'ho va comprar ma tia un dia que anavem a comprar pantalons: Tia: "Anda, pruébate esta chaqueta"; Jo: "Ya tengo chaquetas"; Tia: "Pero no tan bonitas, anda"; Jo: "Bueno, pero no me la quedaré, no necesito"; Tia: "Ay, que bién te queda, va, te la compro"; Jo: cara de pobre home ignorat.
• Un Buf polar. Demanat, cap sorpresa. Suma punts per deixar enrere una certa fama de desgraciadet pobrament equipat cada vegada que pujo la muntanya.
• Un parell de llibres del Kapuscinsky, mestre de reporters. Necessaris, factor sorpresa relatiu, ja que havia donat una llista llarga.
• Cartera. Imprescindible en tant que l'anterior, regalada l'any passat, era un horror. L'horror, però, serà reutilitzat per la senyoreta Carla, que li trobava un encant. Que una noia vulgui portar la cartera de la que em desfaig ho diu tot...
• Uns calçotets CK. Obsequi complementari d'alguns dels tiets que, intueixo, no arribaven al mínim salarial acordat amb els regals que demanava i van suplir la falta d'idees amb una marca entenent que era una aposta segura. És un recurs ja sobadet els dies de Nadal. Balanç: Gran estupefacció i incerta utilitat, ja que sospito que em van grans.
• L'últim album de l'Astèrix. Enorme i agradable sorpresa a priori, moderada alegria després de la lectura.

Establint un triangle de valoració basat en tres punts -a saber, 1) utilitat, 2) sorpresa i 3) si em deixaria o no els diners en el regal- em declaro notablement satisfet per la primera entrega. De cara als Reis només es poden esperar els ja clàssics mitjons d'esport.