En un moment va aparèixer per la porta una quarta gitana. Era, possiblement, la dona més gorda que hagi vist mai en persona. La última lorza se li sortia per sota del jersei com si es tractés d'un flotador i amb prou feines podia caminar de tant que havia de separar les cames per avançar. Tenia una mirada tristona i no deia res, però no parava de treure mantecados i xocolatines de les butxaques per repartir amb les seves companyes.
Jo esperava el meu torn de peu i llegint però la meva manca absoluta de discreció m'impulsava a aixecar la vista periòdicament per contemplar l'escena: una familia gitana queixant-se. Cada vegada que els mirava descobria que la gorda trista no em treia l'ull de sobre.
Una vegada vaig passar a la sala d'espera vaig trobar la resta del clan. S'hi afegia un home gran i pelut i una iaia, que suposo que és qui estava fotuda. Cada cop que aixecava el cap del llibre, la mirada de la gorda trista se'm clavava. Al final em vaig incomodar molt i vaig decidir marxar a la sala d'espera de pediatria, just al costat. Al cap d'un minut tota la família va venir amb mi. Em vaig aixecar i vaig tornar al punt d'orígen, colocant-me en un punt estratègic on, si em tornaven a seguir, com a mínim no els tingués davant per tal que no ens creuessim un altre cop la vista.
No van passar ni cinc minuts que la gorda trista va venir a la sala on era, aquest cop sola. Després de dubtar, va acostar-se'm a un pam de la cara:
- Tu ets policia secreta?
Si em punxen no em surt sang. Ho vaig negar.
- És que tens cara de policia secreta. Jo abans m'he creuat amb una dona i sense voler ens hem xocat, al final li he dit que perdó, però ella s'ha pensat que l'havia enviat a la merda, però jo no li he dit això.
Li vaig dir que no es preocupés, que jo era estudiant i estava malalt, que no calia que m'expliqués res i que estigués tranquila. Al cap d'una estona va tornar.
- Abans la meva mare només trucava a la meva tieta perquè potser ens ha tocat la loteria. No és res de dolent, així que no et pensis res.
Estava clar que estava sonada o que no hi era tota, però crec que vaig aconseguir tranquilitzar-la dient-li que no m'interessava res d'allò i que era estudiant i que a mi també em perseguia la policia.
5 comentarios:
Aix... tan gitanos com jueus viuen amb la por al cos de que tothom està en contra seva o que tothom els vol el mal.
Està clar que si tothom els detesta serà per fets corrovorats: com que es dediquen al narcotràfic, a la venta ilegal, a robar o... si pensem a gran escala, ocupar palestins.
Crec que s'haurien, tot i que parlem d'una dona boja en aquests cas concret, de treure els complexes. Jo per possar, un exemple, tinc els peus grans i de sempre que porto pitillos... es una petita passa per l'home, pero una de gran per l'humanitat.
A la feina n'hi un grapat d'homosexuals, i fotria la mà al foc apostant que pateixen d'heterofobia. D'altres encanvi son com qualsevol altre company.
Germ
Prou de complexes cadascú es com es i com actua. A pastar-la a parla homeeeeeeeeeè.
Mola tant l'història!!! Les sales d'espera dels hospitals és la zona del món més tensa, després de la primera visita a ca els sogres
però...
i la foto a què vé?
D
I si en lloc de ser tu el malalt preguntat per la gitana és el Cheto?
Quina cara hagués posat el Cheto?
Li diria: "M'has descobert. Sí soc un mosso secret"?
Com hauria respost el grup calé?
Carba.
GIPSY WORD
Publicar un comentario