París, Roma, Salt

Fa cinc anys cremava França, o millor, els seus suburbis. Fa just un any eren els campaments de gitanos a les afores de Roma. En el primer cas l'aleshores ministre d'Interior, Sarkozy, va optar per la força per reprimir els desheretats que s'alçaven i aturar la guerra als carrers més tronats de París. A Itàlia el mateix responsable d'Interior que es tapava els ulls davant la màfia animava els compatriotes a "ser dolents" contra els rom i els nouvinguts.

Avui ens despertem amb algun brot xenòfob a Salt: l'habitual quota d'exaltats que identifica delinqüència i immigració. Una minoria, esperem. Quan parlavem de París esmentàvem l'habitual decalatge negatiu de 4-6 anys que hi ha entre França i Espanya pel que fa a fenòmens socials. Les dates haurien arribat. No seria una aberració que, allà on la crisi no ha provocat disturbis, on la debacle econòmica no ha anat parella d'una crisi social, fossin els conflictes racistes els que portessin la violència als carrers... i la xenofòbia als programes polítics.

Per cert, que els mitjans haurien de ser més curosos amb segons quins tractaments. A la foto de portada de LVNG surt el mateix paio que a un video de la web d'El País. Podem jutjar a partir del minut i 20 del vídeo si la postura que s'ilustra a la portada s'ajusta al discurs de l'home.