Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 23 de abril de 2010

Evo i Samaranch

Està molt bé que Evo vulgui superar el capitalisme, causa -sí- de molts mals al món en general i Amèrica del Sud en particular, però les darreres declaracions contra els transgènics han estat un pèl desafortunades, ja no per insultants (la meva al·lopècia és genètica, no transgènica) sinó per poc properes amb la realitat. abans d'atacar les grans transnacionals, que sempre ho tindrà a mà, demostraria més valor si li donés una estirada d'orelles a algú més proper. Lula i la seva macrocentral hidroelèctrica a l'Amazones, per exemple.

I parlant de desviar l'atenció. S'ha parlat poc del costat fosc de Samaranch. Ja no del seu passat franquista, atribuïble a conjuntures temporals determinades, cert "trepisme" i, per què no, una ascendència burgeso-comodona marcada, sinó de la seva obra. Durant el seu mandat es van donar casos de corrupció, amiguisme (va col·locar son fill al COI) i encobriment del dopatge. Mentrestant, algun diari aprofita per proposar-lo com a català més internacional. A ell precisament. Interessos...

No hay comentarios: