Política i Justícia a Espanya (1)

El cap de setmana van celebrar-se una pila de manifestacions a ciutats espanyoles en contra del procés del Suprem contra Garzón i a favor de les víctimes del franquisme. Alguns socialistes han recolzat -i fins i tot han participat en- aquestes concentracions, mentre el PP diu que així es presiona els tribunals i s'erosiona la democràcia.

Quan De Juana Chaos va sortir de la presó havent acomplert la pena (rebaixada) que li tocava els papers estaven canviats. Els socialistes, també aleshores al govern, protegien la justícia mentre que els populars l'acusaven d'estar condicionada pels qui manaven i la presionaven amb (altres) manifestacions al carrer i declaracions dures. L'hemeroteca és severa amb els tramposos, en aquest cas tots dos grans partits i el seu criteri de xiclet, però el pitjor és evidenciar amb aquest doble joc tan mesquí quina és la forma de fer política a Espanya.

Montesquieu és mort de fa temps a Espanya, si és que alguna vegada va existir per aquestes contrades. Els jutges i magistrats, ja siguin del Suprem o del Constitucional, són eternament sospitosos d'afavorir qui els han col·locat i se'ls etiqueta en funció de pressumptes fílies polítiques que, intuïm, acaben pesant més que el seu ofici, coneixement i sentit de la justícia. Sigui o no certa la sospita, l'important és que existeixi el pensament entre la gent, senyal que no es confia en les institucions clau, en l'equilibri de poders imprescindible per a fer política. En Montesquieu i la separació de poders. Així va morint la democràcia.