Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 18 de mayo de 2010

DAFO Barça

Post freak.

Debilitats:
  1. Adaptació d'Ibrahimovic a la nova posició de Messi com a 10. Flaqueja en el joc d'esquenes, ha perdut la precisió i confiança que tenia en el remat i l'assistència a principis de temporada i li costa crear-se espais per explotar el xut llunyà i el joc a la mitjapunta.
  2. Comiat de dos superclasses: Henry i Márquez, referents de la dècada a les seves posicions. En determinades etapes del curs l'equip ha trobat a faltar el desplaçament en llarg del mexicà i les curses a l'espai del francès, recursos tots dos que permetien jugar en més espai. Els minuts que ells jugaven fa un any s'han pogut omplir satisfactòriament a la Lliga però no al partit decisiu: contra l'Inter, Touré va jugar de central i Jeffren/Bojan/Pedro es van trobar que havien de superar davant Maicon/Lucio/ Samuel/Zanetti. Sí, Bojan va estar a prop dues vegades, però l'atac del Barça va semblar molt superat en aquella eliminatòria. Cal un substitut de categoria per a Henry.
  3. Al pivot, Busquets ha superat els 2.300 minuts i ha jugat 10 partits més que Touré, capital la temporada passada. Guardiola haurà vist alguna cosa per haver escollit així, però l'ivorià no pot marxar: com a interior destaca per desplegament i potència i és allà on ha de jugar. Cal, doncs, un pivot suplent pel Sergio.
Amenaces:
  1. Conformisme despés de dues temporades vencent.
  2. Veterania de dues peces clau: Xavi i Puyol. Amb Messi i Valdés, els dos jugadors amb més minuts a les cames. Son especímens totalment fora de la normalitat en tant que no es lesionen i acostumen a mantenir rendiments regulars al llarg de l'any, però no es pot ignorar que passen els 30.
  3. Les lesions d'Iniesta i, en menor mesura, Abidal.
  4. Alves no té recanvi i el seu joc és decisiu en tant que assegura el costat, suma al mig del camp i allibera Messi dels 2x1 a prop de l'àrea.

Fortaleses:
  1. Un sistema definit i un grup format. Els jugadors importants (Messi-Puyol-Valdés-Xavi-Iniesta) porten molts anys junts, els qui s'hi han afegit s'hi han adaptat sense problemes notoris i l'any vinent serà el tercer del projecte.
  2. Una defensa cada cop més potent. Valdés està prop del seu sostre, Piqué s'intueix un central històric i Puyol s'ha cascat la millor temporada que se li recorda. La pressió del conjunt ha notat la millora en l'atenció de Busquets, sublim pescant les pilotades de la defensa rival, i tots plegats lluiten com un sol bloc quan perden la possessió.
  3. Messi. L'argentí apunta a l'Olimp de la mà de Guardiola: ningú no sap com aturar les diagonals que fa, el trasllat al centre li deixa més solucions per al regat i la combinació, amaga la pilota com ningú quan es tracta d'aguantar (Barça-Madrid amb un home menys) i ha marcat més gols que mai. Celestial.
  4. Els caràcters guanyadors de la plantilla equilibren la hipotètica automamada: Valdés, Messi, Puyol, Piqué i Alves han demostrat enguany com es pot seguir competint amb ambició després d'haver-ho guanyat tot.
  5. La nova filosofia de l'afició. Com recorda sempre en Raül, hem superat ja el pessimisme patològic, la comparativa constant amb el Madrid, i de fet ara són ells qui actuen per competir-nos.

Oportunitats:
  1. Una columna vertebral jove -Piqué (24), Iniesta (26), Messi (23)- acompanya l'esclat de nous talents -Pedro (21), Busi (22), Bojan (20), Txigrinski (23), Jeffren (21)- i esguarda encara més canalla -Thiago, Dos Santos, Muniesa, Romeu, Bartra-.
  2. El desig de les grans figures de venir al Barça: Cesc, Villa, Arshavin...
  3. El respecte del món del futbol a una idea de joc per molt que el gruix d'aquesta temporada el discurs de l'equip al camp no s'ha adequat a la idea que es va vendre l'any passat: el prejudici, com en tants aspectes de la vida, ens ha afavorit i ha alleugerit algunes etapes de poca brillantor. Gràcies a aquesta etiqueta, confirmada en cites clau com l'Emirates o el Pizjuan i alimentada pels bons resultats, s'ha viscut una gran tranquilitat social i mediàtica.

1 comentario:

Jaume dijo...

jajaja Porto tot l'any fent Dafo's d'empreses com Custo, Rosa Clara, KH Lloreda, Panda Software....etc entre d'altres....

M'ha semblat gracios que tu també en fessis un jaja. Molt ben analitzat, ens veiem dissabte a l'ametlla!!

Un petó