Odio aquestes èpoques de l'any perquè evidencien com de tanoca sóc. Divendres (faves tendres) vaig sortir de casa amb uns pantalons de pana. Als dos minuts estava suant dels cops de sol que em queien. Diumenge, ignorant el temps que havia fet el cap de setmana a Barcelona* i semiescarmentat per les suades de dos dies abans, vaig posar-me pantalons curts. Resultat? Ultrafred i pluja.
Dia rere dia, any rere any, surto de casa sense mirar per la finestra. Sense informació de primera mà, ma mare sol avisar-me del temps aproximat que fa fora, especialment si refresca. El problema és que, ja sigui per dèficit d'atenció o per inconsciència, la informació cau en algun lloc de l'habitació i acabo disfressat a l'atzar, mai segons funcionalitats. Atesa aquesta dificultat cognitiva, ma mare m'examina abans no surto de casa i em corregeix, habitualment recomanant-me dur una capa addicional.
Jo, burro, acostumo a passar, ja sigui ignorant les indicacions o bé fent veure que vaig a l'habitació a buscar alguna cosa i girant cua quan es despista. Em fa mandra agafar més roba. La puta realitat és que SEMPRE encerta: si m'ha dit que vaig massa lleuger, acabo passant fred. Aquesta infalibilitat, però, mai no serà admesa davant seu. Avui, però, reconec la meva estupidesa i l'assumeixo com a tara irressoluble.
*Vaig estar a la Segarra de ruta GERAC. Properament hi haurà post al respecte.
No hay comentarios:
Publicar un comentario