Busquem líder

Trastorn de doble personalitat el català, que alterna els braus i l'estelada en poques hores de diferència. Aquest cap de setmana ens ha ofert una mostra de la pluralitat que existeix al nostre país, tant capaç d'eixalabrar-se amb la victòria de la selecció estatal com de col·lapsar Barcelona clamant independència. No em valen gaire les balances ni les majories en aquest cas en tant que importa el soroll que fa cadascú, no el vot particular, i aquí cap de les forces domina.

Fa unes setmanes va iniciar-se la iniciativa de demanar seleccions catalanes per al 2014, però vista la final d'ahir queda morta la idea, perquè ningú partiria una selecció guanyadora per molts milions de firmes que es reunissin. Gairebé és còmic. És una mostra de l'absurd en què estem ficats com a país. El mur contra el que s'estimben cop rere cop els més sobiranistes és dur i alt però seguim picant-hi de front. Surten en massa als carrers però amb lemes improvisats, missatges contradictoris i líders enfrontats. Protestem tots contra una sentència que no hem llegit contra un Estatut que possiblement no vam votar i contradiem alguns dels millors juristes de l'Estat sense tenir ni papa de lleis. Altres celebren amb orgull un Mundial aconseguit a cop d'un a zero igual com el criticarien si els triomfadors haguéssin estat italians. La qüestió és mirar-ho tot pel prisma de la pròpia bandera.

Aquí titllem de botiflers els mateixos polítics que a Espanya son els separatistes, però és un crit de ràbia que no construeix, perquè de manifestacions no viu un país i sense confiança en lideratges i decisors Catalunya no es mourà. La protesta sempre serà millor que el cinisme i la passivitat, en tot cas, però falta grandesa estadista a tot arreu. On hauria d'existir unitat i cohesió hi ha radicalisme i enconament. On faria falta coherència tenim electoralisme i oportunisme. Quan caldria mirar al poble i parlar clar afrontant els problemes i reconeixent les errades trobem fugides endavant, silencis perversos o distraccions.

Necessitem un líder alliberador, sigui un Mandela que ens reconcilïi i ens tranquilitzi a tots plegats, sigui un Bolívar que ens emancipi i Déu dirà com ens les apanyem pel nostre compte.