Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


sábado, 14 de agosto de 2010

Resacón a un comiat (1)

L'altre dia vaig veure Resacón en Las Vegas i vaig confirmar el que m'havien dit: tros de pel·lícula. (No m'he mirat el tràiler i no sé si és una puta merda)


Resacón en las Vegas - trailer español
Cargado por elseptimoarte. - Todas las temporadas y episodios enteros online.

Des d'American Pie no m'havia rigut tant amb una peli de juergas, que de fet son un dels millors gèneres per la creació artística. Fixeu-vos, sino, en quantes converses entre amics acaben derivant en repetir -una vegada més- tal o qual nit, com quan el Germ es va colar a un edifici d'oficines i va provocar una apagada reventant els ploms (true story) o quan el Pep va arribar a casa sense pantalons ni calçotets (true story too). La nit, quan s'és jove i és té un fetge generós, és una font continua d'històries i anècdotes i, senyors, la millor de les nits que hauriem de passar a la nostra vida seria el nostre propi comiat de solters.

Això de disfressar de tia el nuvi o imprimir samarretes de "se nos casa" i cridar plegats com gorilonguis pot estar guai, però ja és repetitiu. No es tracta de "fer la broma". Del que es tracta és de ser el més ultra (auto) destructius possible, ja no molestos sinó directament desagradables per als qui no comparteixen la festa i de treure el més groller i primitiu de cadascú. Succeeix que aquest esperit assalvatjat tan necessari difícilment surt a la llum en grans grups, però moltes vegades volem compartir una escena de bogeria amb molta gent. La meva proposta és realitzar dos comiats que donin lloc, primer, al potencial arrasador d'una torba de gent descontrolada que brinda amb un objectiu comú i, segon, aprofitar el primer com a criba per a un segon festot més selecte format per un petit comitè de 4-6 déus de la nit, que serà l'oficial i es celebraria fora de les nostres fronteres, preferentment a un país subdesenvolupat on reverenciéssin les mateixes accions per les que seriem arrestats a casa nostra.

Així, per al primer es convocarien 1) les 25-30 persones amb les quals ens hem abraçat saltant alguna nit, 2) pirats que, intuïm, poden explotar en situacions límit i 3) algun freak que, clarament, estigui descol·locat en el context i pugui donar peu a situacions poc habituals -FantaMan-. Sempre sense distinció de sexe, és clar, perquè això son gilipollades i la mescla pot donar lloc a samarretes mullades o excempcions de multes en situacions puntuals.

Al proper article donarem els criteris de puntuació de la selecció.

2 comentarios:

Carlos dijo...

Espero no decepcionar-te

Reno dijo...

Disfressa obligatoria i aleatoria, espero