Diumenge passat, prop del km. 15 de la mitja marató de Castelldefels, vaig haver de desviar-me del recorregut i entrar a una marisqueria a plantar un pi per poder seguir corrent sense problemes.
Avui, quan pensava que estava llest i lleuger, m'ha agafat l'apretón a 4 minuts de començar la Cursa de l'Amistat, que uneix el castell de Montjuic amb el Tibidabo. Per culpa de la cua que hi havia a la letrina he començat a córrer dos minuts després que sonés el tret de sortida. El millor de tot ha estat el Santi, pare del Rux, fent-me una foto mentre esperava el meu torn i un cop els corredors ja havien sortit. Trista existència.
Les meves històries intestinals durant les curses comencen a ser un clàssic. Sort que, com a mínim, em dóna per conversar (i riure) amb els amics...
No hay comentarios:
Publicar un comentario