A qui puteja el retard de l'edat de jubilació?

Un burgués vive dos años más que un pequeño burgués que, a su vez, vive dos años más que una persona de clase media, la cual vive dos años más que una persona trabajadora cualificada, que vive dos años más que una persona trabajadora no cualificada, la cual vive dos años más que un trabajador no cualificado con más de cinco años en paro. La distancia entre la última y la primera es de diez años. El promedio de la UE-15 es de 7 años.

Això són dades empíriques d'Espanya (font: VNavarro): les classes socials encara pesen. Dos anys més treballant = dos anys menys de jubilació, segurament els dos més durs. Ni entro ja en la tragèdia que suposa quedar-se aturat als 50, 55 o als 60, ja no al moment, sinó a l'hora de fer el càlcul de les pensions, que van segons els darrers anys de cotització. Per no parlar del que ja està passant: bosses de pobresa notables entre pensionistes i majors de 65 anys perquè les pensions mínimes d'avui dia estan ja per sota del llindar de la pobresa.

L'article del Navarro és molt recomanable però deixa d'assenyalar qui són els culpables d'aquestes rebaixes. Si és fals que la sostenibilitat del sistema estigui en perill, per què qualla el discurs de la retallada? Seguim la pista dels diners: si temo que el dia de demà tindrá una pensió pública de merda, el millor és fer-me un pla privat i assegurar-me una mica el cul pel futur. On? Al banc. O, com s'ha posat de moda dir ara, els mercats.

Un altre gol en contra.