Apunts de l'acampada (III)

Ja son vàries visites. Reafirmo algunes sensacions, confirmo sospites i m'enduc un grapat d'alegries.

• Hi ha gent que no entén el que significa "propostes concretes". De la fusió d'aquesta ignorància i l'extensió de la falta de vergonya sorgeixen massa intervencions insubstancials, "autochupapollismo" i repeticions.
• Afortunadament, hi ha espai per la creativitat. Suggerències d'accions per millorar la democràcia amb les que em quedo: 1) institucionalització d'àgores de discussió cada cap de setmana als pobles i barris. 2) possibilitat de muntar referèndums estatals si es recullen un milió de firmes per a segons quins temes.
• Matisacions personals: 1) faltaria establir a qui s'elevarien les propostes necessitades de polítiques i normatives concretes, en aquest cas, als regidors o parlamentaris; la demagògia utopista de la democràcia directa és ineficient i poc pràctica. 2) potser caldria acotar el llistat de temàtiques on es podria votar, correm el risc d'aprovar lleis racistes o irrealizables econòmicament a causa del populisme que desencadenaria.
• M'alegra veure que tanta gent ha decidit donar el millor de sí mateix gratis, per ideals.
• Trobo a faltar, com en Mike, més "especialistes" de l'altermundisme. No pot ser que un tio que manifesta obertament que es cola al metro i que està disposat a ensenyar trucs en un taller específic rebi els mateixos aplaudiments que l'Arcadi Oliveres. Hi ha límits a la (re)evolució.
• Conclusió del 23/V. Hi ha qui està vivint una fantasia de poder adolescent, hi ha molt flipat que creu que pot canviar el món des de Plaça Catalunya. Són gent poc llegida, sense mínimes nocions del funcionament teòric i pràctic de la democràcia o l'economia internacional que proclama i aplaudeix eslógans sense cap mena de crítica. El temps depurarà aquests personatges ("por qué no creamos una comisión del amor?") però són els qui, ara per ara, aturen la roda de propostes i accions. Paciència que només portem una setmana.