Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 10 de mayo de 2011

Conspiranoia

Una concatenació de situacions m'ha portar a hipotetitzar una (no LA) finalitat concreta de les actuals retallades:

  1. Cada cop hi ha més iaios a les nostres ciutats, autonomies i estats. Són un segment de la població escassament productiu en termes econòmics i, per cultura i a grans trets, poc consumidor.
  2. Per contra, la seva vida acostuma a exigir notables quantitats de diners al sector públic en forma de visites i/o estades a l'hospital, costosos tractaments mèdics, construcció de residències (algunes d'elles altament precàries, en tot cas), ajudes a la dependència i pensions. Parlem de desenes de milers d'euros per cada dècada viscuda després dels 70 anys, oju.
  3. De fa un temps, però, s'han bloquejat les alegries: les retallades a la sanitat catalana, l'aprimament de pensions (les vidues que han treballat sense cotitzar cobren menys de 600 euros al mes) i la paralització de la llei de dependència, que a Catalunya deixarà sense ajudes els dependents de grau moderat.
  4. Paral·lelament, el titella gilipolles Boi Ruiz proposa que la gent es faci de mútues si no vol esperar deu mesos per a operar-se de cataractes o posar-se pròtesis al maluc. El que amaga el puto cínic és que 1) més d'una cinquena part dels pensionistes està per sota del llindar de la pobresa; 2) la gran majoria de mútues puja les quotes a la gent gran i es nega a acceptar les qui le spoden pagar si ja han estat malaltes; i 3) en molts casos no et paguen les pròtesis o implants que hagis de posar-te.
  5. Allarguen l'edat de jubilació. Un encert si es tracta de metges, enginyers, periodistes o professors d'universitat, professions que, amb l'experiència, poden anar reduïnt el volum de feina (i augmentant la seva especialització i grau d'excel·lència). Un disbarat en treballs no qualificats o de gran desgast mental (ser mestre de segons quina classe de primària o secundària 5 hores al dia, per exemple).
En resum, fer-se gran surt car, però cada cop t'hi posen més traves. I si tot plegat només condueix a involucionar i a escurçar l'esperança de vida? I si fos un procés premeditat?

No hay comentarios: