Nerviosos, inconscients i embadalits pels ulls i el culopalmo de pedra de Maria Vasco, a les 9 començava la Trailwalker. Tot estava a punt, des del material fins als meus intestins, que després de la meva cagada de rigor abans de cada cursa, semblaven més afinats que dies enrere. El que no quadrava era la pluja que va començar a caure al cap de pocs minuts de començar.
De sortida de Palautordera ens quedaven prop de 5 hores fins poder seure i contactar de nou amb els nostres supporters, Mike i Carles
1 comentario:
Guau!!!
Vull més, vull més Pau! Podries escriure una novel·la ;), m'has tingut enganxadíssima a la crònica de principi a fi!
Una abraçada sueca!
Publicar un comentario