-No a los contratos basura.
-No a los despidos masivos.
-No a los becarios de 35 años.
-No a los políticos empotrados en los medios.
-No al periodismo multitatarea a dos duros.
-Copiar, pegar y revender es delito.
-No a las prejubilaciones, necesitamos maestros.
-La información no es espectáculo y los informativos no son un circo.
-No a la extinción del servicio de corresponsalías y enviados especiales.
-Servicio público y sentido de la responsabilidad.
-No a los despidos masivos.
-No a los becarios de 35 años.
-No a los políticos empotrados en los medios.
-No al periodismo multitatarea a dos duros.
-Copiar, pegar y revender es delito.
-No a las prejubilaciones, necesitamos maestros.
-La información no es espectáculo y los informativos no son un circo.
-No a la extinción del servicio de corresponsalías y enviados especiales.
-Servicio público y sentido de la responsabilidad.
Sí a tot, és clar, però em pregunto quin responsable s'ha de llegir aquest decàleg. Em pregunto qui dels qui el signen o el prenen per bandera duria a terme més de 3 d'aquests principis si fos un editor o director d'un mitjà. Gegants com El País o TV3 tenen problemes, locals que llegeix tothom estudien la desaparició (ADN) si no l'han consumada ja (Metro), als nous mitjans, com l'Ara, paguen malament i alguns redactors en fugen. UN percentatge molt petit de les darreres generacions de llicenciats en periodisme treballen en l'ofici. El diari on col·laboro està en període de destrucció.
Jo no conec els comptes dels mitjans i no entenc de models de negoci, però sí sé que a) la precarietat castiga el bon periodisme i b) hi ha una demanda d'informació i anàlisi que c) no sempre és atesa. Cal fer una criba per discriminar la qualitat i la necessitat de la informació, cal especialització i, això va pels mindundis, cal esforç i constància. No hi ha altra recepta.
No hay comentarios:
Publicar un comentario