Arriba Bielsa

¿Por qué le voy a dar una entrevista a un tipo poderoso y se la voy a negar a un pequeño reportero de provincias? ¿Por qué voy a acudir a una emisora líder cada vez que me llame y en cambio jamás a una pequeña radio del interior? ¿Cuál es el criterio para hacer una cosa así? ¿Mi propio interés? Eso es ventajismo.'

Aquest argument, explicava David Trueba en un article, va sortir de boca de Marcelo Bielsa en una conversa amb Guardiola quan aquest estava a punt de fer-se entrenador. Bielsa te els seus motius i segurament Guardiola uns de diferents, però qui sap si arrel d'aquesta lliçó, en Pep mai ha donat una entrevista en tres anys com a entrenador del primer equip, cabrejant alguns periodistes i editors i, en canvi, s'ha convertit en un mestre de les rodes de premsa, acontentant una pila d'aficionats del seu equip, generalment aliens als interessos mediàtics.

Aquesta setmana, després que Urrutia guanyés les eleccions a president de l'Athletic, Marcelo Bielsa ha firmat com a entrenador del Bilbao. No sé altres, però jo estic excitat amb un entrenador anomenat "El Loco" en un equip tan simpàtic i, per fi, tan prometedor.

El primer record de pes d'en Marcelo data del mundial de Japó i Corea. Argentina venia de guanyar la fase classificatòria, pintava com a favorita juntament amb França i alineava un 3-4-3 amb Pochettino-Ayala-Samuel; Cholo Simeone-Zanetti-Sorín-Verón; Crespo-Ortega-Piojo. La selecció va quedar eliminada a la primera fase (com França), tot el país li va retreure que posés en banda el Piojo i el mundial el va guanyar el Brasil dels superlaterals, Rivaldo i Ronaldo.

Tot i la patacada, El Loco es va aixecar i va aconseguir guanyar les olimpíades amb el mateix bloc de gent més Aimar i Saviola. Cansat de tot el que envolta la selecció argentina va renunciar al càrrec -avui és el segon entrenador amb més victòries i millor diferència de gols a favor del país- abans de prendre's un període sabàtic i portar Xile al segon lloc del continent amb idèntic esquema, fer un notable mundial i renunciar novament perquè no es portava bé amb el president.

El Loco és així. A mi m'agrada aquesta gent en el món d'allò públic. Tipus com Bielsa, com Eto'o, com Totti. El Loco és lúcid, té iniciativa i és honest per fer allò en el que creu i per deixar-ho de fer quan hi deixa de creure. Per això als seus equips ja fa temps que tothom defensa i ataca, per això li han decicat un blog a les seves idees i opinions, per això dóna conferències arreu del món, per això va renunciar a una oferta de l'Inter aquest mateix estiu i per això s'atreveix amb el repte de fer de l'Athletic un equip atractiu i guanyador.

Ander, Iraola, Toquero, Llorente, Martínez, Orbaiz i, per sobre de tots, Muniain desbocat, poden fer coses molt, molt xules a Espanya i Europa amb un entrenador així. Amb el Málaga, aquest Bilbao i qui sap si un València més potent, potser tenim més emoció enguany.