Juego de tronos

Mes i poc després, torno al blog per recomanar una série de la que m'he pulit la primera (i de moment única) temporada en dos dies: Juego de tronos.

Basada en una série de novel·les fantàstiques que fins fa res em resultaven desconegudes, Canción de Hielo y Fuego, la superproducció em va cridar l'atenció per venir apadrinada per dues garanties de qualitat: HBO (The Wire, Soprano, Boardwalk Empire) i Canal + (Friends, Frasier, Mad Men, Hermanos de Sangre).

Motius per veure-la? Diversos, a saber:

1. Argument. Consum obligatori pels interessats en literatura fantàstica, imprescindible pels amants del cinema bèlic, essencial per qui li agradin les històries polítiques, especialment les de temàtica medieval o monàrquica.
2. Ambientació. Ni idea del pressupost del que disposen, però els vestuaris, els escenaris i, sobretot, les panoràmiques dels paissatges, poblats i castells motiven per sí sols el visionat dels 10 capítols.
3. Personatges. El nan manipulador, al nivell de Ben Linus, la princesa exiliada que s'ha de casar amb el terrorífic líder d'una tribu d'assassins, el senyor Stark, perfecte senyor honorable perdut en un món de traïdors, el monarca borratxo, la filla que vol ser guerrera, el fill bastard que somnia protegir el regne fent el jurament dels guardians de la nit, la reina QILF, l'assortit de nobles secundaris sonats, els guerrers i cavallers hiperdurs... Desde la subtilesa, al cap de res de començar ja ens enamorem de tres o quatre personatges i desitgem una mort dolorosa a un parell o tres més.
4. Els subarguments. Dos en especial: a) el món perdut on els prínceps proscrits intenten reclutar 40.000 indígenes assassins amb els que retornar al tron perdut i b) el mur de gel, el nord del regne, que separa l'imperi de les amenaces dels territoris desconeguts, entre les que es compten gegants, tribus de salvatges, bèsties i alguna cosa pitjor.
5. Les baralles i la ultraviolència.
6. Sexe explícit a cada capítol.
7. Sorpreses i moments finals de capítol. Sense arribar a l'extrem de Lost, que segurament basava gran part del seu atractiu en aquest ítem, cada capítol ens regala un parell d'escenes de quedar-nos de pedra: morts, traicions, relacions entre els personatges i, especialment, la imatge final de la temporada.

Puntuació: si Lost era un 8'5 (encara que ens tenia ben enganxats), The Wire un 9'8 i la trilogia d'El Senyor dels Anells un 9 en global, Juego de Tronos és un 9'5.