Per què dir no a la reforma constitucional

1) Perquè posar per llei un sostre al dèficit públic, en la pràctica, suposarà retallar l'Estat del Benestar. El dèficit és la resta entre ingressos i despesa i, en contra del que diu el mite, Espanya (i Catalunya) té una despesa pública per càpita molt menor a la d'altres països de la nostra esfera OCDE. Com que no es volen tocar els impostos, especialment aquells que afecten als més poderosos (IRPF dels trams més alts, empreses amb beneficis, guanys del capital, persecució del frau fiscal, SICAV), es reforça la lògica neoliberal, que apunta només a la despesa -recordem: sanitat, educació, pensions, prestacions d'atur, vivenda protegida, l'antic Pirmi-.

2) Perquè la legislació europea ja contempla un sostre d'endeutament màxim per als països socis (veure Pacte d'Estabilitat i Creixement). És, per tant, una reforma inútil a nivell jurídic, ja que niinclourà cap xifra, cosa que sí fa la legislació europea, ni contempla un àrbitre que castigui el govern que la vulneri, ja que el TC no té armes per fer acomplir les seves sentències o, com a mínim, aquestes no són tan poderosos com les contemplades a la UE.

3) Perquè neix d'un pacte entre dues formacions polítiques que no per majoritàries representen la unanimitat. Com es porta denunciant de fa mesos als carrers, el poble reclama potestat per decidir, especialment en allò que entén com un assumpte polític -la despesa pública- que li afecta directament. Si ens treuen la capacitat de decidir sobre una reforma a la llei marc que regeix la nostra vida pública, la modificació haurà estat antidemocràtica. Bravo al professor Navarro i la seva iniciativa per demanar un referèndum.

4) Perquè és un insult a la inteligència dels espanyols. Allà on ens havien promès que la Constitució era quasi intocable per no parar atenció, posem dos exemples, a la obsolescència del Senat com a fórmula de representació territorial i al dèficit democràtic que suposa el capítol de consultes, en quatre dies com qui diu s'han posat d'acord per arreglar-la. Quan una majoria de la població, s'intueix a les eleccions i es constata a les enquestes, resulta ser d'esquerres en les seves reivindicacions de serveix públics, imposar una mesura tan restrictiva i potencialment destructiva per l'Estat del Benestar resulta, com a mínim, pervers. I si es fa negant-nos descaradament (només necessitem 35 vots al Parlament i uns quants menys al Senat!) el dret a dir la nostra per por a sortir perdent és, directament, una mostra d'autoritarisme només explicable per la submissió a un poder que, ara ja sí, es desmarca com més influent que el del poble: els mercats.