Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 21 de octubre de 2011

Eta ho deixa

ETA diu que ja ha acabat, i ho diu sense apenediment, encorralada per la policia, deslegitimada pels qui comparteixen les seves finalitats i, diguem-ho ja, amb un sentit de l'oportunitat que torna a desafiar les casualitats.

A un mes de les eleccions generals, amb una esquerra abertzale més poderosa que mai i la incertesa electoral limitada a conèixer el marge dels populars, l'anunci és una sorpresa d0efectes electorals encara per veure. De moment, una altra casualitat, Rubalcaba tenia acte a Euskadi el cap de setmana.

Segueix viu o, fins i tot, més enfortit que mai, el debat de la independència a Euskadi. Sense la rèmora de la violència ja no hi ha però que valgui des de Madrid per enfrontar el debat, i potser per això els mitjans de la dreta desprecien el comunicat centrant-se en que ni lliuren les armes ni es disolen i recordant que sí hi ha hagut concessions, esmentant Bildu, el Faisán i els intermitents episodis de diàleg i acostament de presos.

El grapat d'amics que tinc de la terra estan emocionats, quasi incrèduls de l'alegria. No hi ha lloc per a l'escepticisme entre els qui només volen viure en pau. Ara recordo les paraules de Bernardo atxaga a l'imprescindible "La Pelota Vasca": "el día que todo termine todos caminaremos un palmo sobre el suelo, como levitando, del peso tan grande que nos habremos sacado de encima".

No hay comentarios: