Jo no m'aclareixo, la veritat...
- Aportar més diners a la sanitat, actualment foradada.
- Desincentivar les visites que no siguin imprescindibles i que actualment col·lapsen els serveis hospitalaris.
- Conscienciar els pacients del cost del servei que reben.
- L'import hauria de ser simbòlic, hi ha qui parla de 5 euros, hi ha qui en parla de mig. Fer una cervesa, fer un cafè, comprar el diari o el pa. No espatllaria l'economia de ningú.
- Estarien exemptes les families i persones que acreditin dificultats econòmiques.
En contra:
- La sanitat no és un regal de l'Estat, sinó un servei que ja paguem via impostos amb anterioritat. Si l'excusa del doble pagament val amb l'impost de successions, també l'hem de fer pesar aquí.
- Hi ha altres fonts d'estalvi, com la reducció de despesa farmacèutica, que també podria anar lligada al nivell de renda.
- Aquest desincentiu a anar al metge amaga riscos sanitaris clars: l'autodiagnòstic i l'automedicació.
- Ningú no aclareix si pensionistes i nens n'estaran exempts. Si no va lligada a la renda, la mesura serà regresiva, això és, perjudicarà més a qui menys té, per simplificar al màxim el concepte. Pensem que un 25% de pensionistes es troba per sota del llindar de la pobresa.
- Tampoc aclareix si les persones amb salut fotuda que hi han d'anar habitualment hauran de pagar sempre.
- El sistema no diferencia entre qui va per necessitat i qui perquè és "un malbaratador", si és que existeix realment aquesta figura. Penalitza tots els ciutadans per igual.
No hay comentarios:
Publicar un comentario