Dies abans es presentava una andròmina de la seva família i es tractava d'un esdeveniment en sí mateix, fruit de la devoció de milions de persones pels productes de la seva marca. El triomf d'Apple deu tenir tant a veure amb la qualitat del producte -fiabilitat, facilitat d'ús, disseny- com en la magnífica imatge de marca que posseeixen.
Els consumidors n'esdevenen fidels devots, apassionats defensors i fanàtics col·leccionistes. Al Mac, al iPod, a l'Iphone s'hi associen (hi associo) valors com l'alternativitat, la creativitat, l'avantguarda estètica. A més de funcionar, queden guai. Tan guai com dur unes Converse fa quatre dies, com llegir Auster o Murakami, portar una bici de pinyó fixe i ulleres de pasta, com tenir unes RayBan fosques o demanar un gintonic amb copa grossa després d'haver sopat sushi. L'alternativitat, paradoxes, es converteix en moda. La cerca de la individualitat i la genuïnitat, passa amb Apple, t'acaben tornant al ramat.
Però això ja ho hem vist tots al Twitter o a les portades dels diaris digitals. Ara recordem plegats la vida de Jobs, l'estudiant que va somniar els ordinadors amb que hem crescut en un garatge, i hi ha qui el reivindica com el paradigma del somni americà, com va fer Obama en el seu moment. Jobs mereix un monument per la seva influència dins el món tecnològic, empresarial i qui sap si global, clar, però col·locar-lo com exemple social requereix reconèixer-ne els talents innats: la seva capacitat visionària i el seu carisma* estan a l'abast d'uns pocs.
Està molt bé alçar en Jobs assegurant que amb un somni i perseverència tot és possible o dir, com en Guardiola, que si ens aixequem d'hora i ens posem a treballar, tot rutllarà. El problema rau en no recordar que al món, als Estats Units i a Catalunya també, existeixen situacions estremadament precàries on el determinisme del context i les circumstàncies és tan fort que no hi ha talent, perseverència, constància o esforç que serveixin per sortir-ne, ja no diguem per triomfar a aquests nivells. Compte amb legitimar filosofies de vida o línies polítiques en els exemples d'aquests escollits.
____
*Mai va fer un estudi de mercat per als seus productes i els seus shows de presentació de productes tenien un impacte mediàtic similar a un casament reial, la sortida d'un disc dels Rolling Stones o una peli de l'Spielberg o una final de la NBA.
5 comentarios:
Moltes coses a dir sobre Jobs. Téns raó en part. Va tenir molts fracassos en termes de productes però va aconseguir canviar les nostres necessitats tecnològiques. Era un artista, un visionari, un creador. També un dèspota, autocràtic i tossut. Es tirava endavant el que ell decidia i comenten que si te'l trobaves a l'ascensor en un mal dia et podia fer fora. Ha creat un imperi, veurem que n'és d'ell sense ell, l'anima màter. Ahir discutíem que potser ha deixat idees... idees que només ell veia i que potser altres no seguiran com va passar quan el van fer fora d'Apple als 80 (per xoc amb l'executiu que ell va contractar...del tipus més tradicional). Només tornar a Apple (via una compra ruinosa de l'empresa Nexus que ell dirigia, again sobre temes tecnològics i futuristes) va cancel·lar qualsevol donació caritativa que s'està fent. Deixa coses molt interessants sobre com viure. Com bé dius hi ha gent que per molt que es llevi d'hora i treballi dur no es podrà aixecar mai però som els que sí que podem els que hem de tirar endavant la revolució.
Al novembre surt la biografia autoritzada de la seva vida basada en 40 entrevistes que va fer. Serà un boom de vendes, això segur. Desvetllarà més sobre el personatge? No ho sé però qui vulgui mitificar-lo ho farà i qui li tingui odi tindrà més motius.
Com sempre... aprendre d'allò bo (el discurs a Stanford és molt potent) i seguir plantejant-se coses sobre consumisme, formes de vida, etc.
Tinc curiositat de veure com es viu això al campus...
Una abraçada!
Un afegitó. Un dels grans fracassos de Jobs va ser Newton. Era una PDA. La va treure 10 anys massa aviat. Palm va rebentar el mercat llavors... dels 3 creadors d'Apple ell era el visionari, Wozniak era l'enginyer (autodidacta!!!) i l'altre era el soci capitalista (que va deixar l'empresa a les 2 semanes rebent 100$ a canvi...).
Molt potent els seus inicis, la importància que dóna a la passió en els estudis, la feina... la història de recollir llaunes per poder menjar, les classes de caligrafia... podria haver acabat en la indigència i no va ser així... sort, perseverància, California, amics? A saber...
Viatge a la India, conversió al budisme, operació 9 mesos més tard per a provar medicines alternatives... però si s'hagués operat quan li van dir no hagués estat ell... en fi.
Aviat podrem parlar de Ferran Adrià, un altre geni boig a qui li ha sortit bé la història. Entro en una competició de creativitat que ha muntat amb ESADE, Berkeley, Harvard, LBS i Columbia. La seva idea és que trobem millors idees que les seves per a la Fundació que ha creat... tot un repte.
Jobs era un líder, un visionari, un lluitador i un guanyador recomano la lectura d'aquest article http://goo.gl/Jm6Ng
Com sempre inspirar-se en allò bo, per aprendre, aixecar-se i ajudar a aquells que no poden aixecar-se.
Per cert, un dels primers usuaris de la Newton va ser Amancio Ortega, als 80, un altre visionari.
A Amèrica aquests guanyadors són models. A Europa tenim una altra visió de la jugada i els hi donem altres noms i altres adjectius.
Salut i RIP
Jordi
Són molt convenients les vostres aportacions, de fet les esperava perquè al voltant d'aquest personatge es pot crear un debat molt xulo a diversos nivells.
Primerament, a nivell d'innovador com a empresari, i d'això en sabeu molt més vosaltres. Com dius, Jordi, aquest tipus era un guanyador. Ha de ser model i inspiració. I jo no sé si és a Europa o a Espanya, que els anomenem diferent. Potser penses en una altra denominació que jo. Jo veig enveja.
Després, és important subratllar que Jobs era un personatge. És que tot hi intervé: 1) les llegendes sobre el seu caràcter insuportable;
2)l'admirable història d'ascens des de les clavegueres -adoptat, sense llicenciar, treballant en un garatge-, posterior caiguda i acomiadament de la seva pròpia empresa i renaixement estel·lar, primer amb Pixar i més tard amb la família iElquesigui;
3) la seva indumentària senzilla però icònica;
4) el seu carisma i els seus discursos, com el de Stanford que cita en Raül;
5) la seva malaltia.
Ferran Adrià, Amancio Ortega. Són exemples de visionaris i innovadors, però no em criden com a referents.
Deixeu-me afegir que, com deia un catedràtic d'informàtica espanyol, ahir a la ràdio, Jobs era també un gran venedor, un gran comunicador. Com Adrià, com Gates, com Guardiola, com Obama, com Hawking, com Felipe González i --fa anys, molts anys i després va sortir "rana"--, Zapatero, a la seva manera. No només feia --o adaptava-- Jobs coses diferents i avançades al seu temps, les sabia vendre com ningú. La pregunta que em faig és quans genis amagats hi ha que després son el que anomeneu ara "perdedors" perquè no saben vendre el que fan, son tímids, asocials o insociables directament.
Publicar un comentario