Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 7 de octubre de 2011

La lliçó d'en Pep

De l'anunci de Banc Sabadell que ha trascendit avui, el millor de la part amb Guardiola és el que diu sobre el tracte amb els jugadors. La resta, amb copypastes descarats del discurs al Parlament i la periòdica referència a una possible marxa del Barça, és purria amb patates.

Vora el minut 14 comencen a parlar, director i entrenador, dels seus papers com a líders de col·lectius de professionals. Acaba essent una lliçó tot i la pedanteria del Trueba i l'insuportable lleguatge no verbal d'en Pep (la mirada de costat, el mig somriure, els ulls sortits... dec ser l'únic culé que no s'erecta amb els seus discursos).

L'entrenador, que és el que a mi m'interessa, acaba triomfant per això. És el seu gran mèrit, i l'exemple el tenim en l'equip que tenim avui, sense graons dèbils, sense càncers, sense Gabris, sense Cristanvals. Un equip on cada jugador ha acabat assolint el seu millor moment amb Guardiola a la banqueta -Villa a part- i on tothom s'acaba sentint important i estimat.

Fa dos estius, en una entrevista, el Mou explicava exactemane tl mateix i posava un exemple molt bo: "Si jo li dic a algun davanter que no pot amb tal defensor, que és pitjor que tal altre jugador, l'enfonso, però si li dic al Drogba, marca tres gols".

M'apassiona el tracte humà dins l'esport d'èlit, les tècniques motivacionals, m'hagués encantat que un i altre donéssin més noms.

3 comentarios:

Raül dijo...

És el gran repte de la gent que gestiona grups... com treure el millor de les persones. Per motivar la gent del Barça?

"Eh Messi, mira la pelota"
"Valdés! CR7 es más chulo que tú"
"Villa! péinate"
"Iniesta! ven que te abrazo"
"Xavi! tampoc ets tan baixet"
"Piqué! Festa, pibons..."
"Cesc! Moc, moc!"
... :p


Destaco també la referència indirecta a Mou quan Guardiola parla de Camacho i Clemente. Explica que després de guanyar-ho tot segueixen tenint gana d'entrenar més enllà del prestigi de l'equip (Mou va dir que mai entrenaria un equip com el Málaga però tot va dintre del paper que interpreta i que crec que comença a menjar-lo).

Trueba es retrata quan diu "soy antirreligioso". Què merda significa això? I també quan diu que els joves estem sobrevalorats... molt bizarro el raonament.

Salut i sort al duatló!!!

Anónimo dijo...

a mi m'ha agradat tant Trueba com Pep, no en tot, però si en el cos. El tema del lideratge és bàsic en la conversa (és una de les coses que l'empresa vol remarcar, clar). Però per mi també és important quan parlen de seguir fent coses per passió (Camacho i Clemente, i directors de cine), i m'agrada el que diuen dels joves, que avui sembla que siguem el centre de l'univers. És una bona reflexió de gos vell, trobo.

Us heu fixat que al principi del video, el Trueba té l'ull esquerra "a la virulé", i al final del video té el dret?

D

Pau dijo...

@D i Raül

Sí! Algú havia de dir lo de l'ull!

El tema joves fa flato, però si ho quadrem amb el missatge de no pensar molt més endavant m'evoca a plans de jubilació i reivindicació del moment present sigui quina sigui l'edat. Potser són històries meves, o potser li ha passat a més gent pel cap i era l'objectiu.

I molt bones les referències als jugadors del Barça. Afegiria:

"Puyol, l'Afellay està més fort que tu". I el tio encabronant-se i volcant el Camp Nou.

"Keita, que el Sergio Ramos és més musulmà que tu". I aquí no passaria res. Meec, cagada.

Jo lo del Clemente-Camacho ho vaig aplaudir. M'agradaria saber què pensar de Cruiff en Pep si va i diu això... I m'agradaria saber on caurà mort quan marxi del Barça, si és que marxa.