Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


miércoles, 15 de febrero de 2012

La reforma laboral

Tinc poc bagatge en temes econòmics, però em sobta la convicció amb la que els populars han presentat la reforma laboral com a necessària i imprescindible. Que calen canvis per intentar solucionar el problema de l'atur és una obvietat: amb o sense crisi aquest país acostuma a doblar les xifres mitjanes dels països OCDE de gent aturada.

A banda, hi ha dos problemes que, entenc, van molt associats que són l'afectació d'aquest atur a la gent jove i la falta de productivitat dels nostres treballadors. La cultura d'un país i les seves lleis i polítiques poden alimentar-se unes a altres per mirar d'evolucionar, però serà complicat combatre segons quins hàbits que es troben ancorats en el treballador espanyol: les hores laborals que es fan "per figurar", les pauses per dinar de dues hores, etc.

Però el que interessen seran els efectes a mitjà termini. Facilitar l'acomiadament i introduir les feines d'horaris reduïts pot servir per contractar més gent a priori, però també per precaritzar la feina i, de retruc, reduir en plan molt bèstia la demanda de tot el país que, recordem, no exporta. La passa següent, projecto (potser simplificant en excés), serà que les empreses no vendran, acomiadaran perquè la cosa no xuta i estarem encara pitjor que a la casella de sortida.

Crec en la meritocràcia i en la bondat de tenir estimulat el treballador, no perquè visqui tensionat, sinò perquè no caigui en la desidia i tingui sempre incentius als que aspirar per seguir donant el màxim. D'altra banda, aquestes són paraules que molts empresaris han utilitzat com a fórmula de presió i amenaça al treballador.

Crec en les feines reduïdes perquè n'he viscut durant molt de temps: són una solució raonable per als primers anys de vida laboral, fins i tot en alguns casos de gent amb qualificació -més que res perquè l'alternativa és no tenir res-. Però veig també que haver d'encadenar minifeines castiga la qualitat de vida, endarrereix la formació de families i, sovint, impedeix la realització personal de les persones, condemnades a dedicar gran part del seu temps i les seves energies a diversos treballs amb poc marge de millora.

Al final, tot acabarà en mans dels empresaris, que decidiran el grau de dignitat amb que exerceixen els treballadors.

No hay comentarios: