Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


viernes, 25 de mayo de 2012

Demana'm perdó

Ens vam enfotre del Rei quan, amb la seva veu nassal, va admetre que havia comès una errada, va demanar disculpes i va prometre que no passaria més. Vam despreciar el Papa quan va reconèixer algunes de les calamitats d'alguns dels seus, tot i que resultaven llunyans en el temps.

No se li va donar la importància que mereixia, i potser caldrà posar-hi més anys pel mig per veure com de simptomàtic és del món on vivim. Avui veiem màxims responsables judicials que renuncien a dimitir tot i haver estat enxampats finançant-se vacances amb fons públics. Presidents d'autonomies que menteixen o roben i utilitzen l'enginyeria contable o els veredictes de jutges amics per amparar conductes immorals. Directius de bancs i empreses que condemnen a treballadors, estalviadors i hipotecats a la ruïna sense ells renunciar a bonificacions espectaculars. I un president del govern que incompleix promeses electorals sense complexes i anuncia que perseguirà defraudadors en el mateix discurs que els proposa avantatges.

El 15-M no és ideològic. Va més enllà. La gent surt al carrer perquè veu conductes deshonestes i ells no ho poden canviar pels canals establerts. Això és el que uneix a la gent, més encara en una societat com l'espanyola o la catalana, tan exigent amb les elits i els personatges públics com permisiva i poc diligent amb la pròpia vida. Els últims dos governs han caigut per haver mentit o per haver negat una realitat evident, no per les seves idees. La societat ho veu, contempla com els privilegis i la impunitat d'uns pocs perduren tant com la desigualtat, i que a sobre ens venen discursos de llibertat, justicia i benestar, i per això acabem rebentant.

Allò del treball i l'esforç, i l'emprenedoria, i la perseverància, no val per tots, com tampoc la justicia s'aplica per igual. No en aquest país. Els abans intocables ja han demanat perdó, encara que sigui superficialment. Els qui no ho han fet tot i haver causat més damnificats són els nous intocables. Transparència és explicar què fem i per què ho fem. Perquè si ho amagues, la gent pensa que ho fas per motivacions fosques, sospita que generalment es confirma. Una mica d'humanitat, encara que fos en forma de sincera disculpa o admissió dels errors, ja no diguem de transparència, seria la primera passa per canviar el món.

No hay comentarios: