Mola:
- El millor passatge literari que he llegit mai, jo diria que amb diferència respecte al segon, és l'aparició de Drogon a la lluita d'arenes. Em vaig excitar tant que vaig enviar missatges a altres aficionats per veure si hi havien arribat. Salvatgisme, flames, vísceres, violència, cobardia, estupidesa, valor, fantasia i clímax total. Top de moments de la saga.
- Theon fet molt caldo. Martin aconsegueix reconciliar-nos sempre amb els personatges que primer enfosqueix. Tyrion, Jaime, Cersei i ara Theon queden primer com a malvats i després com a, senzillament, humans, de vegades maltractats i poc estimats, de vegades bojos i altres vegades patètics. El bastard dels Bolton queda molt bé a la història com a sàdic fill de puta a l'estil del Victor Esquerré de Toy Story.
- Las històries d'en Tyrion tenen el seu punt, especialment quan descobreix que viatja amb Aegon Targaryan, en príncep que tots creien assassinat.
- L'aparició al final de Varys matant en Kevan, per a qui en Martin havia deixat intuir un paper important en el futur. En Jaime està en plan cavaller d'honor despreocupat d'històries de la cort i la Cersei és presa com una boja nimfòmana, els Lannister queden tocats de mort. Stannis probablement ha mort, els Stark estan fets pols i la gent del Ferro molt reduïda, s'albira un govern quasi incontestat dels Tyrell. A saber si l'Aegon i els Martell són una amenaça i si la Daenerys es decideix a creuar el mar.
- El Brandon també té un moment molt especial quan l'ensenyen a ser un verdvident. La història prova que la imaginació d'en Martin té poques limitacions i regala un piló de possibilitats de cara al futur. Al contrari del que opinen en alguns fórums, no crec que li tingui mania als Stark i vaticino un paper important d'en Bran, en Rickon i les noies en el desenllaç. Al tiempo.
No hay comentarios:
Publicar un comentario