Històries nocturnes, bogeria global, reflexions d'estar per casa, anècdotes amb suc, apunts d'actualitat i malaltia futbolera.


martes, 25 de septiembre de 2007

Injuries a la Corona

Primer El Jueves. Ara la crema de fotografies.

I crec que els fets d'aquests darrers dies poden ser el començament d'una moda. Està clar que la monarquia és despreciada per força gent, i més a Catalunya, però mai fins ara hi havia hagut aquest tipus de manifestacions unànimes. Potser la protecció en forma d'anonimat que ofereixen les protestes multitudinàries. Potser el continu goteig d'espurnes que han acabat d'encendre la metxa: la pamema de la portada de la revista que surt els dimecres, potser els fills d'infantes i príncep que hem de seguir mantenint, potser les imatges que fan ràbia de cada estiu del rei campechano amb un veler d'escàndol, les cases brutals, els banquets...
És fàcil, i més a Catalunya, rebotar-se contra el que això representa. De l'altre costat, però, tenim els tradicionals paletos del "guapa, guapa", els milers de programas i revistes del cor que omple aquesta banda i el conformisme generalitzat. Conformisme davant privilegis de classe i herència i davant una diferència indiscutible de la monarquia respecte la resta del poble. Molts no entenien les crítiques islàmiques a les caricatures de Mahoma, però en canvi censuren el dibuix de l'enculada. La llei musulmana = arcaica. La Constitució i la protecció a quatre arreplegats que viuen del cuento = intocables.




Amb tot, on porta la crema de fotografies i els crits? Semblen signes de protesta i res més, no hi ha crítica constructiva perque les alternatives són difuses. Aquest és el problema. Hi ha qui pensa que millor tenir un estaquirot sense veu com a mobiliari inanimat i simbòlic que aguantar un cap d'estat tipus Aznar. No estic entre aquests, però hi ha altres obstacles. El pacte de la transició aplaçava per molts anys l'opció republicana perque la caverna l'associa automàticament als temps preguerra civil de crema de convents i demés. Evidentment, això ara no té fonament, però l'absurd regeix des de fa molt la política espanyola, i aquest és un dels exemples actuals més clars.

I una altra qüestió: aparcat el símbol del monarca, i en cas de mutació a república, quines facultats se li atorguen al president? Com es compatibilitza amb el president de Govern? Són la mateixa persona com als Estats Units? És un altre putxinel·li com a Itàlia? Té més pes que el propi primer ministre-president de Govern com a França? Ningú s'hi mulla, i sense opcions sòlides seguim pagant els palaus, la farlopa del Marichalar, les mainaderes delux i la llagosta.
Mimitos,
Pau

2 comentarios:

Anónimo dijo...

el rey me la chupa

anarkia y zerveza fria...

no?

Tanque dijo...

Arf... colla de mantinguts, cacics, drogadictes, malparlats, puteros i fraticides. Putos Borbons gabachos enxufats per una dictadura militar, humiliant pel poble català tenir que soportar ja no l'ocupació espanyola sinó el regnat d'un bord(bon).

Es poden anar tooooooots a pastar, com es pot entendre un sistema democràtic modern, on se suposa que el poder el te el poble, a la par d'una monarquia que representa el sistema piramidal mes absolutista on a dalt de tot "I per la gracia de Déu" descansa un bordegas autoproclamat de sang blava.

I la cosa es crisparà encara més quan el fill de l'actual pedant pugi al tro.

AAAAAAAAAAAAAARGH!!! No s'haurien de cremar les imatges d'aquesta merda familia reial, sino cremar-los a ells directament!!

He dit. Germ Germ.