Madrid - Werder Bremen

Havia vist la segona part del partit contra l'Atlètic, així que el debut a la Champions ha estat el primer partit complert que li he vist al Madrid enguany. No m'ha agradat el que he vist perque hi ha hagut detalls de nivell en el seu joc. El final de la primera part ha estat un festival combinatiu de joc ràpid i amb perill que no s'ha consumat en gols pels bons moviments de la defensa contrària, alguna aturada del porter i una mica de sort.

Higuaín es destapava com un subjecte alterador amb diagonals i bones passades, Raúl tornava a marcar i els dos laterals, Marcelo i Ramos, es desdoblàven amb inteligència. De l'altre bàndol, Diego ha fet el que ha volgut amb Gago i amb qui li ha aparegut per davant però els qui l'envoltàven han semblat una panda de matats.

A la banqueta s'hi han quedat Robinho i Robben, dels que tots sabem què són capaços de fer a la banda. I Ruud, tque s'havia mostrat lent i patoset durant tot el partit, ha acabat decidint després d'una jugada ràpida amb Guti i Raúl.

Metzelder i Cannavaro haguessin patit amb un o dos davanters de veritable nivell Champions enfront, Marcelo posa més coratge que efectivitat i Ramos ha deixat forats que s'haguessin pogut aprofitat, però aquest Madrid té bona pinta. Mala, per a mi...